Del Rimbau al Riberal

El 31 de maig, al Parlament de Catalunya, els alts càrrecs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals van explicar les seues decisions empresarials  –per exemple liquidar la delegació de Perpinyà– per la voluntat de maximitzar els recursos de la pròpia empresa.

Aquesta voluntat seria del tot lloable en temps de crisi econòmica, i s’hauria d’agrair si fos real, però en el cas de TV3 no sembla ben bé així.

Agafaré dos casos occorreguts a final de maig.
Cal recordar que TV3 tenia fins el 31 de maig una delegació a Perpinyà que li costava entre 93.000 i 95000 € l’any.
Amb aquesta suma TV3 pagava la quota part del lloguer del pis, electricitat, assegurança, drets de transmissió… i la delegació havia de realitzar mensualment uns 15 reportatges.
La tria dels reportatges se feia de dues maneres.

1.  la delegació nord-catalana enviava propostes a TV3 que les acceptava o no
2. TV3 encarregava reportatges que la delegació realitzava

Per tant, que TV3 acceptès o encarreguès 5, 10 o 15 documents cada mes, el cost era sempre el mateix.
Si TV3 haguès volgut maximitzar la delegació nord-catalana hauria demanat i publicat els 15 documents, passi el que passi, però la mitjana de reportatges demanats i acceptats era més aviat al voltant de 12 mensuals. Amb els 15 contractats s’hauria pogut treure més xuc de Catalunya Nord.

Això explicat anem al gra.

primer cas:

El maig el Pere i el Thierry havien proposat en el marc de la nova exposició del Museu de Cotlliure, l’entrevista de la Josefina Matamoros, cosa que llavors no semblava interessar la redacció, llàstima el document hauria estat fet i entrava al contracte. Enlloc d’això se va enviar un equip que se va perdre. Aquesta decisió empresarial va tenir un cost que no sabré avaluar però un cost cert per a un resultat nul ja que no hi va haver cap reportatge realitzat.

segon cas:

la redacció de TV3 va decidir enviar a Prada de Conflent un equip de Girona el 26 de maig per a fer un reportatge sobre els Pallagos, un reportatge que va tenir un cost, com a mínim de desplaçament, uns 260 quilòmetres anar i venir i de personal. Tampoc sabré avaluar el cost.

Per quina raó TV3 no va demanar al Pere i al Thierry de realitzar aquests dos reportatges ja que els dos haurien entrat al contracte?

Conclusió:

Si TV3 hagués volgut maximitzar els seus recursos humans, si hagués volgut ajustar el cost de cada reportatge, la direcció hauria encarregat els documents a la delegació de Perpinyà i no ho ha pas fet.

La raó és que a TV3 li trigava liquidar la delegació nord-catalana, aquesta delegació era un fre a l’ERO anunciat i al que vindrà d’aquí uns mesos. La Corporació no podia acomiadar 312 persones si hagués conservat el contracte amb catalunya Nord.