Papers d'esports

L’hoquei sobre patins és l’esport d’equip que més èxits ha donat a Catalunya. De les 30 edicions de la copa d’Europa de clubs que s’han disputat, els equips catalans n’han guanyat 23. Res a veure amb els triomfs catalans en el futbol, el bàsquet, l’handbol, el waterpolo o l’hoquei sobre herba. Dels setze equips que disputen la lliga de divisió d’honor, catorze són catalans i a les diferents seleccions espanyoles sempre hi ha majoria de jugadors catalans.
Tot i això, l’hoquei català està en crisi i per tant, per extensió, també ho està l’espanyol. Una crisi amb components, diríem generals, com la manca de patrocinadors potents o la gran diversitat d’ofertes esportives i culturals, que allunyen els aficionats de les pistes. Però també amb components particulars: un calendari poc racional, un sistema de competició molt difícil de seguir pels no aficionats i un esport, en definitiva, que no ven per televisió, el gran mannà de l’esport modern.
L’hoquei sobre patins és un esport que podríem anomenar local. Amb una gran implantació en determinades zones i que, amb comptades excepcions, es practica en pobles mitjans i petits, on encara és més difícil trobar els recursos econòmics. A més, fa pocs anys es va viure un fals boom econòmic que només va servir per encarir el mercat de jugadors i disparar els pressupostos del clubs que no tenien la possibilitat de recórrer al seu planter.
Des de fa temps, quan es parla de com es pot popularitzar l’hoquei tothom coincideix que l’única sortida és obrir-se a la resta de l’Estat. És el peix que es mossega la cua. Que entrin a la lliga més equips de fora de Catalunya signficarà més despeses i no necessàriament més ingressos per entrades o més patrocinadors. No costa el mateix anar a jugar a Vic o a Tordera que fer-ho a Oviedo o Sevilla. No té el mateix interès un Igualada-Piera o un Blanes-SHUM que un Reus-Alcobendas.
El gran problema és que tots aquests possibles canvis suposarien un gran trencament amb el present i la desaparició de l’elit d’alguns clubs. Hi ha molts equips, de pobles molt petits, que es mantenen a la màxima categoria gràcies als jugadors de casa i a la tradició que aquest esport té a la localitat. En una teòrica lliga amb equips de grans ciutats espanyoles, molt probablement no hi tindrien cabuda alguns dels equips que ara mateix, i des de fa anys, lluiten, i de vegades guanyen, els grans. S’han de crear clubs artificials en llocs on hi hagin patrocinadors potents però no afició i desplaçar els tradicionals perquè aquests no tenen recursos? Pot l’hoquei sobre patins competir amb altres esports que es disputen en pavellons com el bàsquet, el futbol de sala i l’handbol?
(Article publicat a Presència el 12 de maig del 1996)