El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/jordicamps
Articles
Comentaris

No és descobrir res afirmar que l’esport és un dels principals ingredients de la programació de les televisions europees. Ho és tant pel que fa a les retransmissions de les diferents competicions, ja sigui en directe o en diferit, com pels programes enllaunats que es generen a partir d’elles. L’esport rei a la televisió europea en general, i a l’espanyola i la catalana en particular, és el futbol. La lluita pel control dels drets televisius de la lliga espanyola n’és un exemple. El futbol mana en les cadenes de televisió de l’Estat espanyol durant nou mesos a l’any i gairebé ofega la resta de disciplines. Només el bàsquet resisteix, però molt lluny, pel que fa a les quotes d’audiència. La resta d’esports, amb comptades excepcions, són marginals, i alguns només surten a la petita pantalla perquè els seus patrocinadors paguen.
Quan arriba la calor, però, la situació sol canviar i altres esports agafen protagonisme. Diem sol canviar, perquè la copa del món i l’Eurocopa de futbol fan que dos de cada quatre estius també estiguin atapeïts de futbol televisat. És el cas d’aquest any, amb l’Eurocopa d’Anglaterra, que es disputa a partir de la setmana vinent.
Com cada estiu d’any de traspàs, aquest serà excel•lent per aquells que devoren tot l’esport que es fa per la petita pantalla i abominable per als que no suporten veure gent cansant-se i suant la cansalada amb la calor que fa. A més de l’Eurocopa durant el mes de juny, al juliol i l’agost hi hauran els Jocs d’Atlanta i, encavalcat entre els dos tornejos, el Tour de França, una altra de les proves esportives que més públic atreuen davant els televisors, especialment per culpa dels triomfs de Miguel Indurain.
Tot això és el que vindrà, perquè aquestes darreres setmanes els fanàtics de l’esport televisat han estat ben servits. Sense anar més lluny, el darrer dissabte del mes de maig va estar farcit d’activitat poliesportiva. I per una vegada, i potser no servirà de precedent, els horaris van anar perfectament ajustats i es van poder seguir les transmissions del Giro d’Itàlia de ciclisme, del campionat d’Europa d’handbol, del primer partit de la final de la lliga ACB de bàsquet i del final de festa de la primera divisió de futbol.
Tot, curiosament, ho van fer les cadenes públiques -encara que el Canal Plus també oferia als seus abonats l’Atlético-Albacete-. De les privades, l’única cadena que ha fet una aposta per l’esport -l’esport, no només el futbol-, és el Canal Plus. El canal codificat està jugant fort per l’esport, especialment en la seva cara més espectacular: lliga de futbol, NBA, NFL i el torneig de les cinc nacions de rugbi. La llàstima és que ho faci pràcticament tot codificat.
(Article publicat a Presència el 2 de juny del 1996)