Sense retorn
22 juny 1996 per Jordi Camps
Florence Griffith no competirà en els Jocs d’Atlanta. I qui és aquesta? Doncs la dona més rà pida del món. La que va còrrer els 100 metres en 10.49 l’any 1988 i va guanyar aquesta mateixa prova als Jocs de Seül amb 10.54. Les marques, més que res, són per comparar-les amb les que, vuit anys després, fan els millors velocistes catalans o espanyols … masculins. Ben Johnson va ser el gran escà ndol per dopatge a Seül i es va convertir en el proscrit de l’atletisme mundial. Florence Griffith, en canvi, va ser la reina de l’estadi, però també la pressumpte culpable. No hi va haver sentència perquè no hi va haver judici. Els laboratoris van determinar que Griffith estava neta. Ara la plusmarquista mundial dels 100 i els 200 metres s’estava entrenant per reaparèixer, amb 36 anys, i córrer els 400 m a Atlanta. Les lesions li han impedit. Millor. El temps de Florence Griffith ja va passar. S’en va sortir prou bé. Millor no temptar la sort per segona vegada. Tant pel que pogués fer al damunt de les pistes, com pel que poguessin determinar els anà lisis que, sense dubte, li ferian.
(Article publicat a El Punt el 22 de juny del 1996)