Atlanta
13 juliol 1996 per Jordi Camps
Els Jocs OlÃmpics de Barcelona van ser els millors de la història. Ho va dir tothom, inclós Joan Antoni Samaranch -cosa que no té gaire mèrit, perquè ho diu sempre-. Les comparacions amb Atlanta seran inevitables i odioses. Fa quatre anys també es va patir perquè les obres anaven amb retard. També es van treure dels carrers els captaires i altres males gents. Si no recordo malament, fins i tot es va anar a la caçera dels polÃticament indesitjables. D’acord que a Atlanta ho tenen tot empantanegat, que és la ciutat amb el major Ãndex de criminalitat dels Estats Units, que diuen no hi ha ambient olÃmpic. I què? Hem d’estar tota la vida recordant els quinze dies de Barcelona-92? Que no hi van haver Jocs abans i n’hi hauran després? Barcelona-92 és història i no és qüestió d’estar sempre comparant. En tot cas, les comparacions s’haurien de fer de resultats esportius. Comparar ambients, esperits, sentiments, vivències, només ho pot fer cada persona interiorment. No crec que hi hagi molta gent que va viure Barcelona-92 que ara tingui la ocasió de repetir a Atlanta.
(Article publicat a El Punt el 13 de juliol del 1996)