Mussons
23 novembre 1996 per Jordi Camps
El comiat de José Mari Bakero va ser el que tot futbolista professional hauria desitjat. No hi va haver res, ni el rival, ni el joc ni el resultat, que ho esgarrés. Ni tan sols les desafortunades declaracions d’un dels vicepresidents del FC Barcelona, Josep Mussons van destacar en la bogeria que hi va haver al voltant del capità blaugrana. Mussons va dir que es notava que ara manava una altre gent en el club perquè abans no s’hauria pogut fer un homenatge com aquell que s’acabava de fer en el Camp Nou. Sense citar-lo, Mussons tornava a carregar contra Johan Cruyff. Si abans es deia que el Barça tenia madriditis, està clar que Mussons pateix Cruyfitis. Sembla que Mussons no pugui existir sense l’holandés, que el seu cà rrec a la junta sigui el de criticador oficial de l’extècnic blaugrana i no de responsable del futbol de base. De fet, és lògic que continui criticant l’home que va fer brillar la pedrera del club i alabant el que porta camà de destruir-la. Algú ho ha de fer i ningú més a la junta vol fer aquest trist paper. Mussons sÃ. Alguna cosa ha de fer.
(Article publicat a El Punt el 23 de novembre del 1996)