Per un pernil
21 desembre 1996 per Jordi Camps
La millor cosa que es podia fer amb el partit de futbol que la selecció espanyola va jugar dimecres passat a Malta era no mirar-lo per televisió. No és tracta de cap tema polÃtico-esportiu. No. Ho dic per les mateixes raons que no és recomenable mirar certes pel•lÃcules, concursos o debats. Qüestió de qualitat. Ara bé, si malgrat tot es vol passar el mal trà ngol de veure un matx de qualitat Ãnfima com aquell, el millor que es pot fer es escoltar-lo al mateix temps per la cadena SER. Tot un espectacle. Van deixar els jugadors de Malta com draps bruts, es van ficar amb les platges de l’illa, amb les dones … Si hem de fer cas del que van dir, per l’única cosa que paga la pena anar a Malta és per menjar. En els minuts finals, a més, el narrador del matx anava a favor de Malta. No tant per desitjar que fes l’1-3 -el partit va acabar 0-3-, sinó perquè Espanya no fes el 0-4. La raó de tan poc patriotisme? Que havia posat 0-3 a la porra que fan a cada partit i on hi ha un pernil en joc. Si els espanyols-espanyols es venen per un pernil, que no podem arribar a desitjar els altres?
(Article publicat a El Punt el 21 de desembre del 1996)