Papers d'esports

Els jugadors espanyols de futbol estan revolucionats davant la invasió de jugadors estrangers que s’ha produït aquesta temporada a la lliga espanyola. Segons xifres del sindicat de futbolistes (AFE), entre la primera i la segona divisió espanyola hi juguen 200 futbolistes estrangers i 64 comunitaris. Els futbolistes espanyols volen aturar la invasió i demanen que es rebaixi de forma dràstica el nombre d’extracomunitaris que poden jugar. També volen que s’amplii el període de temps necessari per poder obtenir la nacionalitat espanyola. Fins i tot s’havien plantejat demanar que hi hagi l’obligació d’aliniar un mínim de jugadors espanyols, però han tingut tan clar que això xoca de ple amb la sentència Bosman, que no ho han arribat a demanar. La paraula vaga s’ha tornat a sentir.Es lògic que els futbolistes espanyols defenssin els seus llocs de treball. És evident que a la lliga espanyola hi han arribat moltes estrelles, però encara molts més futbolistes mediocres. Els presidents i els entrenadors han fitxat per fitxar, com si fos una moda, i els equips estan plens de jugadors amb noms estranys, segons la desafortunada expressió d’alguns futbolistes espanyols. Els casos de De la Peña, Celades, Ã’scar o Roger, són posats com exemple de jugadors perjudicats per l’aplicació de la sentència Bosman. Tot plegat una bogeria. Cal confiar que s’acabarà imposant el seny i que els jugadors amb qualitat es quedaran i la resta no.Els jugadors espanyols semblen oblidar però, que si els estrangers juguen a la lliga espanyola, ells també poden anar a l’anglesa, la francesa, l’italiana o l’alemanya. Hi ha lliure circulació. Però no ho fan. La lliga espanyola és una de les que paga més bé del vell continent, i els únics jugadors que en marxen són els que van a jubilar-se a Mèxic o al Japó. Si un jugador espanyol de primera fila anés a Itàlia o Anglaterra, segur que no pensaria que està treient el lloc de treball a un italià o un anglès. Diria que és la llei del mercat i que ha estat reclamat per la seva qualitat. Doncs que pensin que aquí passa el mateix. La diferència és que els presidents dels seus clubs, els que paguen les milionades que molts jugadors cobren, no tenen la mateixa visió de futur, o el seny, o diguin-li com vulguin, que els seus col•legues d’altres lligues, que no s’ha deixat portar per les novetats derivades de la sentència Bosman.Per acabar d’embolicar la troca, Javier Clemente va votar Hierro, Zubizarreta i Nadal com els tres millors jugadors del món en la votació que va acabar triant Ronaldo com millor jugador del 1996. Quan Clemente deixi el càrrec de seleccionador i vagi a un club, fitxarà jugadors estrangers o només aliniarà espanyols? Esperpèntic.
(Article publicat a Presència el 26 de gener del 1997)