Papers d'esports

El millor de l’empat del Barcelona contra la Fiorentina en el partit de dijous és que Ronaldo va poder comprovar com les gasten les defenses italianes. No perquè la Fiore utilitzés la duresa, que no ho va fer, que quedi clar, sinó perquè la defensa que va fer va asfixiar al brasiler, que va jugar un dels partits més discrets des que vesteix la samarreta blaugrana. Si Ronaldo pensa en els temes esportius a més dels econòmics, no ha de valorar positivament qualsevol oferta que li arribi d’Itàlia. Si li agrada jugar a futbol, divertir-se fent la seva feina, no pot anar a una lliga on la majoria dels equips juguen d’una manera similar a com ho va fer la Fiorentina, i a sobre, amb jugadors pitjors. Allà no hi ha un Logroñés o un Sporting que deixin fer. Ronaldo hauria de pensar que volen dir tots els tècnics quan els hi pregunten que és el més perillós d’un equip com la Fiorentina, el Parma, l’Inter … i responen: que és italià. De resultats, això sí, els equips italians n’aconsegueixen de molt bons. L’estadística i el palmarès de les competicions no enganyen, Jugar a futbol ja és una altra cosa.
(Article publicat a El Punt el 12 d’abril del 1997)