Esport i UE
21 juny 1997 per Jordi Camps
La cimera de la Unió Europea ha reconegut oficialment el moviment esportiu. De veritat. És una notÃcia fresca. Parlo de la recent cimera d’Amsterdam, no de la de Roma de fa 40 anys quan es va constituir la Comunitat Econòmica Europea. És indubtable la importà ncia que l’esport té i ha tingut en la societat contemporà nia, però els organismes europeus l’han menyspreat sistemà ticament. De fet, prà cticament la seva única i sonada intervenció va ser la que va acabar amb la sentència Bosman. La UE es compromet ara a consultar als organismes esportius en les qüestions de la seva competència. Seria bo també que els organismes esportius es comprometessin a adaptar algunes de les seves estructures a les normes comunità ries, més que res per deixar enrera tics autoritaris del passat que mantenen moltes persones, federacions i organismes. Hi ha una frase de la declaració de la UE que denota ingenuïtat: felicita a l’esport per formar a les persones i unir als pobles. Si parlem de filosofia, tota la raó. Si hem de fer cas al que es veu en l’esport d’elit, ni forma ni uneix.
(Article publicat a El Punt el 21 de juny del 1997)