Papers d'esports

Dani Plaza ha estat sancionat amb dos anys per donar positiu en un control antidopatge. Dani Plaza proclama la seva innocència. Dani Plaza està disposat a arribar fins on faci falta per demostrar que no ha pres mai cap substància prohibida. Tot plegat, el procés habitual quan un esportista dóna positiu. Només Ben Johnson, i davant un tribunal, va reconèixer que s’havia dopat. El cas Plaza però, és molt més complicat. El positiu no ha estat el mes passat, o fa tres mesos, sino fa 16 mesos. Entremig, Plaza ha competit en uns Jocs Olímpics i un campionat del món i ara, és castigat per un fet que l’estiu del 1996 no va ser considerat com a punible.Què passa aquí? No ho sé, però quelcom estrany. Tot el sistema de control antidopatge es basa en la ciència i si una substància desapareix d’un organisme en menys de quinze dies quan n’haurien de quedar rastres durant dos o tres mesos, és que alguna cosa falla. Potser la ciència ens pot explicar com és possible que Dani Plaza passés sis controls antidopatge entre el 12 de maig i el 13 de juliol del 1996 i els dos del mig -anàlisi i contranàlisi-, donessin positiu i els altres quatre negatiu. Potser la ciència té alguna explicació, però el sentit comú ens diu que o les mostres no són de la mateixa persona o alguna de les anàlisis ha estat mal feta. Per acabar d’embolicar la troca, diuen que la Nandrolona és perjudicial per als marxadors ja que fa perdre resistència.Plaza és a la recta final de la seva vida esportiva. Ha fet moltes coses importants i encara en podria fer alguna més, però la més important ara mateix és aclarir el seu cas. Per ell i per altres que poden venir al darrera. Qui es dopa ha de ser castigat, però sempre que hi hagi una certesa total de la seva culpabilitat. No és aquest el cas del primer campió olímpic català de la història. Hi ha massa interrogants en el cas Plaza: els anàlisis, les propietats de la Nandrolona, l’actuació de les autoritats esportives espanyoles. Dos i dos no sempre són quatre. No en aquest cas. La lluita contra el dopatge a l’esport és quelcom més seriós que els festivals que, de tant en tant, es munten al volant de Diego Maradona. Un drogaadicte, no un dopat.
(Article publicat a Presència el 19 d’octubre del 1997)