Papers d'esports

Javier Clemente no es cansa de dir que la selecció espanyola és una de les quatre o cinc candidates a guanyar la copa del món de França. No només ell, també els jugadors, el president de la federació i la premsa esportiva, espanyola i catalana. També hi estaria d’acord. Dijous hi va haver el sorteig i el grup d’Espanya ha estat qualificat com el més dur i el més complicat. Segurament sí. S’ha dit que no hi ha hagut sort, que ha estat un mal sorteig… D’altres també ho poden dir. Algú fins i tot ha escrit que a Espanya li han posat el mundial com li posaven el Tour a Indurain. Això ja és una passada. A veure. Si Espanya és una de les favorites, a què vénen tants escarafalls pel fet de tenir Nigèria, Bulgària i el Paraguai com a rivals en la primera fase? La primera reacció és la que val, la que no es pensa, la que surt del cor, i ha estat de por. La segona reacció, la més raonada, ha estat la del fantxenda: són els altres els que s’han de preocupar de nosaltres. Sí, sí, però les reaccions de Zubizarreta, Raúl i Alfonso quan anaven sortint rivals, no eran precisament de satisfacció.
(Article publicat a El Punt el 6 de desembre del 1997)