La porteria
4 abril 1998 per Jordi Camps
Tant de temps esperant la séptima i ara que són a un pas de la final es parla més de les bretolades dels ultrasur i de la porteria que es van carregar que dels dos gols d’avantatge amb què el Real Madrid anirà a Dortmund. Televisivament parlant, l’espectacle va ser el xou de la porteria, perquè després, de futbol n’hi va haver poc. El Real Madrid vol entrar a la història guanyant la séptima, que serà la primera en colores -la darrera copa d’Europa que van guanyar va ser el 1966 i la televisió era en blanc i negre-, però des de dimecres ja té assegurat un lloc a tots els resums anuals d’imatges curioses i/o esperpèntiques i a tots els programes de l’estil VÃdeos de primera que es facin fins al final dels segles. A Catalunya, l’espectacle de la porteria va tenir un share del 46 per cent i el partit, del 48. Si això no és morbositat i ganes de fotre’s de l’etern rival, no és res. En aquest cas, a més, a can Barça, o a Montjuïc, poden estar tranquils. Les porteries no estan enganxades a cap tanca i en tenen de reserva. Encara que la UEFA no hi obligui, segons Lorenzo Sanz.
(Article publicat a El Punt el 4 d’abril del 1998)