El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/jordicamps
Articles
Comentaris

Una de les frases d’aquesta boja temporada futbolística és aquella que va utilitzar dues vegades el Marca a la seva portada per referir-se a les disputes entre el Barça i el Real Madrid: No volveré a reírme de los males ajenos. Com que no tinc cap ganes de fer cas dels consells d’aquest diari i per si de cas, per una d’aquelles casualitats que de vegades passen, el Real Madrid acabés guanyant la séptima i tots ens haguéssim d’exiliar, em permetran riure a gust dels mals aliens. Dels del Madrid, és clar. Del Barça, avui no toca.Al Real Madrid, com a mínim, no saben arreglar porteries ni comptar espectadors. L’espectacle de la porteria, on només faltaven Pepe Gotera y Otilio per completar l’esperpent, ja va ser prou explícit. Que els Ultrasur mostressin la bandera dels fatxes i sacsegessin la tanca no és cap novetat. Ho fan sempre, però aquesta vegada la porteria va dir prou. L’overbooking del Bernabeu sí que és nou. No que el facin, que els enganxin. El Real Madrid jura i perjura que només va vendre 65.948 de les 72.000 entrades permeses. Tots els diaris, però, van reflectir en les seves cròniques que al Bernabeu hi havia, com a mínim, 85.000 espectadors. Algun va arribar a parlar de 100.000. Deu ser la primera vegada que un club de futbol, o un organitzador d’un acte, o d’una manifestació, es molesta perquè les dades de la premsa són superiors a les seves.Per tant, es busquen 30.000 madridistes, com a mínin, que van desaparèixer en algun forat negre que hi ha al Bernabeu. Una altra opció és que sigui veritat que només van vendre 65.948 entrades i que la resta les regalessin. En aquest cas, ja no es tractaria d’un forat negre, sinó d’entrades negres. El que està clar és que el camp estava ple i, si el Bernabeu s’omple amb poc més de 65.000 espectadors, és que ens han estat enganyant durant molts anys sobre la capacitat del coliseo blanco. On són aquells 120.000 espectadors de les grans nits del miedo escénico? És clar que abans es podia tenir la gent com sardines, tots drets i ben estrets -com a la Plaza de Oriente, on Lorenzo Sanz era un habitual i va aprendre moltes coses- i ara tots han d’estar asseguts -cosa que al Bernabeu encara no es compleix.
(Article publicat a Presència el 12 d’abril del 1998)