Papers d'esports

La presència del Real Madrid a la final de la Lliga de Campions de dimecres vinent s’ha convertit en una qüestió d’Estat. Les proclames a favor de la conquesta de la séptima omplen els mitjans de comunicació espanyols, en un xantatge moral per obligar a todo español bien nacido a donar suport als blancs. Doncs jo proclamo l’objecció de consciència i reclamo el dret a anar a favor de qui em doni la gana, o contra qui em vingui bé, en qualsevol competició esportiva.La final de dimecres és una bona excusa per reclamar el dret a anar a favor de Mick Doohan i no d’Àlex Crivillé; de preferir que l’Igualada guanyi els títols d’hoquei sobre patins, i no el FC Barcelona; d’haver donat suport a Mauri durant la Vuelta del 91 en què va derrotar Indurain, però després haver estat seguidor del navarrès, i no del català; de ser seguidor d’Eddy Merckx i no de Luis Ocaña; d’anar a favor d’Alain Prost i contra Ayrton Senna; de preferir José Manuel Abascal a José Luis González; de celebrar els èxits de Fermín Cacho igual que els de Valentí Massana; de voler les victòries de les seleccions espanyoles de waterpolo, hoquei sobre herba, handbol, voleibol o hoquei sobre patins, i en canvi, mirar amb recança les de bàsquet i futbol. En definitiva, reclamo el dret a poder desitjar els èxits d’esportistes, els equips i les seleccions en funció de les seves actuacions i de les simpaties o antipaties que em desperten, no pel seu lloc de naixement o de la bandera que representen. Reclamo aquest dret i no ser acusat d’anti res pel fet d’exercir-lo. Si desitjo la derrota del Madrid contra la Juve, sóc antiespanyol. Si vaig amb Doohan, anticatalà. Si prefereixo l’Igualada d’hoquei, anticuler, i si vull el fracàs de Clemente a França-98, mereixo el pitjor dels càstigs. A tothom li agrada més Carmen Maura o Maria Rosa Sardà que Emma Thompson? Cervantes o Pla que Shakespeare? Héroes del Silencio o Sau que els Stones? Tothom es compra un Seat i omple els cinemes on es fan pel·lícules espanyoles o catalanes i boicoteja les grans superproduccions americanes? Ja ho sé, ja ho sé, no és el mateix. No siguem hipòcrites.
(Article publicat a Presència el 17 de maig del 1998)