Papers d'esports

Si hi ha banquers, polítics, jutges, periodistes i policies corruptes, per què no hi podia haver dirigents esportius corruptes? L’escàndol del Comitè Olímpic Internacional (COI) ha sorprès més pel fet que s’hagi conegut que no pel fet que s’hagi produït. Per a qualsevol persona que hagués llegit el llibre Los señores de los anillos, que es va editar just abans dels Jocs de Barcelona, res del que està passant l’ha de sorprendre. Allà no hi havia noms ni fets concrets, però sí una acusació general de corrupció que ara, si més no en una part, es confirma. En aquell llibre, un responsable de la candidatura de Manchester 96 explicava que fins i tot va arribar a saber la talla de sabata de la segona filla d’un membre del COI. Què ha passat perquè s’hagin conegut els tripijocs dels senadors olímpics? Per què, si hi ha tant de secretisme en el COI, s’ha sabut el que s’ha sabut? Alguna cosa greu, que no sabem, hi ha, perquè tret de les filtracions interessades, que sempre i a tot arreu n’hi ha, el Comitè Olímpic Internacional sol tenir menys filtracions que els serveis secrets de la majoria dels països.
(Article publicat a El Punt el 30 de gener del 1999)