Déu Samaranch
6 febrer 1999 per Jordi Camps
He vist la llum! La conferència mundial sobre el dopatge m’ha obert els ulls i m’ha fet veure el que em negava a acceptar tots aquests anys. Déu existeix, té nom i cognoms i és de Barcelona: Joan Antoni Samaranch Torelló. Ell ho pot tot. Ell és l’à nima que mou l’esport mundial. Sense ell no serÃem res. Com va poder existir l’esport quan ell no hi era i com ens ho farem quan es retiri l’any 2001? Que continuï. Que algú faci alguna cosa i li concedeixi la immortalitat. Samaranch, Samaranch, Samaranch… Només importa ell? I l’esport? I els esportistes? La declaració final de la conferència de Lausana no es va votar, es va aclamar, a l’estil de Samaranch, perquè la Unió Europea no hi estava d’acord. Hi ha elements molt positius a la declaració. S’ha obert un nou camÃ, però sembla que tot és grà cies, únicament i exclusivament, a Samaranch. Ningú més hi ha treballat? I els 600 participants a la conferència? Només van anar allà a escoltar el que deia Déu? Samaranch va ser ambaixador a Moscou, potser allà va aprendre això del culte a la personalitat.
(Article publicat a El Punt el 6 de febrer del 1999)