Papers d'esports

La selecció catalana de futbol té avui un difícil repte. No esportiu, perquè tant se val quin resultat aconsegueixi contra Iugoslàvia. Al capdavall, és un amistós i no es pot pas guanyar per 5-0 cada dia. El repte és repetir, i si pot ser incrementar, la massiva assistència de públic d’un any enrere, quan 53.630 aficionats quasi van omplir les graderies de l’estadi de Montjuïc. L’aforament oficial de l’estadi és de 54.372 persones. Per tant, a la muntanya olímpica falta gent. I falta gent civilitzada, que quan s’acabi el partit celebri el que s’hagi de celebrar i se’n vagi cap a casa, o cap on vulgui, sense destrossar res. Ja n’hi va haver prou l’any passat, de bestieses.
Avui s’ha de repetir la il·lusió de fa un any. Llavors s’estava en plena campanya de captació de signatures per part de la plataforma pro seleccions catalanes. Els actes en favor de les seleccions recorrien les viles i ciutats catalanes. Hi havia un elevat grau de conscienciació. Hi és ara també? Hi hauria de ser. Ara ja tenim llei de seleccions, però el govern espanyol l’ha enviat al Tribunal Constitucional. Les seleccions catalanes s’han de continuar limitant a disputar partits amistosos com el d’avui, o com els que les seleccions de bàsquet, hoquei sobre patins i handbol jugaran en els propers dies. És lluny el dia que el nom de Catalunya estarà al costat dels d’Itàlia, França, Alemanya i …Espanya, en el sorteig de la fase de classificació d’un mundial o d’una Eurocopa. La feina encara no està feta i avui cal una altra vegada tot un estadi ple de gent reivindicant, pacíficament, que vol que els seus esportistes defensin les seves seleccions. No les dels altres.
(Article publicat a El Punt el 23 de desembre del 1999)