Papers d'esports

No sé per què tothom es preocupa tant perquè l’esport espanyol no ha assolit en aquests Jocs de Sydney les expectatives que s’havien creat. Tot era fals. Realment tant és que es guanyin onze, dotze o vint medalles. Bé, potser si en portessin tantes com França -36- o Austràlia -56- les coses serien diferents. Ahir es va veure realment quina era l’única cosa que importava i que tothom esperava amb candeletes: que Iñaki Urdangarin, «el deportista más laureado de toda España» segons van dir ahir en el Telediario de TVE-1, guanyés una medalla en el dia de la seva retirada. Ho sento molt, Iñaki, ets un bon noi i un bon esportista i no has tingut mai cap gest que indiqui que t’has deixat portar pels llepaculs que t’envolten i que inflen i exageren tot el que fas o toques perquè ofereixes una imatge moderna i diferent d’una família reial espanyola, paràsita com totes les famílies reials, i que ha passat unes vacances de nassos a Sydney, amb unes esgotadores jornades a totes les instal·lacions olímpiques. No et vull pas molestar. És normal que els teus companys d’equip i tècnics et dediquin la medalla, et deixin llençar el darrer penal i t’alabin -és de suposar que si el que es retirés fos l’Enric Masip també passaria el mateix-, però fora de l’equip és una exageració rere l’altre. Urdangarin no ha estat mai una superestrella de l’handbol. Ha estat un bon jugador d’equip. D’un esport d’equip que cal esperar que continuarà tenint el reconeixement dels darrers temps quan el membre de la família reial que el practicava ho deixi de fer.
Aquesta és una altra. Tornarà l’handbol a les catacumbes on estava abans de la unió entre una infanta d’Espanya i un jugador basc que jugava a Catalunya?
Veure ahir els informatius de les diferents televisions, la nostra inclosa, i escoltar el discurs final del comentarista del partit contra Iugoslàvia feria la sensibilitat de qualsevol. Si algú li passa aquestes gravacions a Urdangarin quan torni a casa, no podrà evitar sentir vergonya aliena. Només falta que, sense Urdangarin, el Barça no guanyi la propera copa d’Europa i la selecció espanyola no pugi al podi en el proper gran campionat. Segur que sortirà algun d’aquests respatlladors professionals i demanarà el retorn d’Urdangarin. Per cert, l’indocumentat que va qualficar Urdangarin com «el deportista més laureado de toda España» no ha sentit parlar mai, per casualitat, així de passada, d’esportistes com ara Manel Estiarte, Miguel Indurain, Fermín Cacho, Herminio Menéndez, Arantxa Sánchez, Theresa Zabell, Valentí Massana, Luis Doreste i tants d’altres?
(Article publicat a El Punt l’1 d’octubre del 2000)