Ni blanc ni negre, tot el contrari
12 novembre 2002 per Jordi Camps
Si algú es va entretenir diumenge a comparar el que deien els diaris esportius de Catalunya i els de Madrid sobre els partits que van jugar diumenge el Barça i el Real Madrid, devia quedar ben distret. On uns van veure blanc, els altres hi van veure negre, i a l’inrevés. Pels catalans, l’arbitratge de Vallecas estava sota sospita; pels madrilenys, al Vila-real li van robar el partit del Camp Nou. Qui té raó? Tots i ningú. Cadascú acaba veient el que està predisposat a veure. No hi ha objectivitat, ni en el futbol ni en res. Tots estem plens d’un bagatge cultural i emocional que ens fa actuar com ho fem. Però no només en l’esport. Els que es puguin haver escandalitzat pel que s’ha dit fins ara, que pensin en un llibre, una pel•lÃcula, una obra de teatre, una cançó, un edifici, un programa informà tic. Cada lector, espectador, crÃtic o ciutadà alaba o menysprea, en públic o en privat, les obres o coses que llegeix o veu. Hi ha gent que quan sent el nom de Van Gaal només pensa en negatiu i a d’altres els passa el mateix amb Spielberg, Cruise, Clancy, Bofill o Gates.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 12 de novembre del 2002)