Gimnástica
23 novembre 2002 per Jordi Camps
Aquests dies es disputa a Hongria el mundial de gimnà stica artÃstica. És un esport molt espectacular. Més encara seguit per TV, amb els primers plans i les repeticions alentides. A tota cosa sempre hi ha un però, i en aquest cas és l’angoixant espera que els i les gimnastes pateixen abans que els jutges no els donen la nota del seu exercici. Amb la TV en directe, aquesta espera es converteix en un espectacle inhumà i morbós, en el qual els esportistes no saben quina cara posar amb les cà meres a pocs centÃmetres de la seva cara. I si la nota final no és l’esperada… Aquelles sà que són llà grimes de veritat i no les dels comiats medià tics que es fan darrerament.
(Article publicat a El Punt el 23 de novembre del 2002)