Orgullós de tots
30 agost 2004 per Jordi Camps
Si aquestes planes de resum del que han fet els esportistes catalans en els Jocs d’Atenes no parlessin de catalans sinó de castellans o andalusos i no fossin escrites en català sinó en castellà , serien un gran exemple d’estima perquè han fet una gran competició pels esportistes d’una determinada zona geogrà fica. Però parlen de qui parlen i estan escrites en la llengua en què estan escrites. I només això és suficient perquè se’n faci una lectura polÃtica i no esportiva. Doncs, que la facin. Durant tots els Jocs en aquestes planes s’ha parlat d’èxits i de fracassos d’esportistes d’arreu del món. Amb especial dedicació als nostres, és clar. Em sento orgullós del que han fet els catalans a Atenes, però també d’haver vist Michael Phelps, Hicham el Gerrouj i qualsevol esportista que hagi competit buscant la glòria olÃmpica. Com s’utilitzen després aquests èxits ja és una altra història. És la que creen els mitjans de comunicació i els polÃtics. Quantes medalles ha guanyat Catalunya? Cap. Quants esportistes catalans han pujat al podi? Nou… o onze.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 30 d’agost del 2004)