Papers d'esports

El Comitè Olímpic Internacional (COI) va admetre dijous a Torí el seu soci número 203, les Illes Marshall. Els esportistes d’aquest país podran debutar a Pequín, d’aquí a dos anys. Les Illes Marshall es van independitzar dels Estats Units el 1986 i estan formades per unes 1.152 illes i illots situats al nord-est d’Austràlia que apleguen uns 60.000 habitants. Les Illes Marshall tenen federacions reconegudes de nou esports (atletisme, bàsquet, halterofília, lluita, natació, softbol, tennis, tennis de taula i voleibol). El pròxim de la llista d’espera és un veí de les Marshall, Tuvalu, una illa de 26 quilòmetres quadrats amb menys de 12.000 habitants. És l’estat independent amb menys habitants després de Ciutat del Vaticà.
Les Illes Marshall s’afegeixen a la llista de micropaïsos, estats, nacions o que cadascú en digui com vulgui, que s’integren en l’anomenada família olímpica. Una família que, no s’ha d’oblidar, té unes normes d’admissió que no es basen en criteris esportius, sinó polítics. Des del juliol del 1996, just abans de l’inici dels Jocs d’Atlanta, l’article 31.1 diu que «en la Carta Olímpica, l’expressió país significa un estat independent reconegut per la comunitat internacional». I les Illes Marshall, com Tuvalu, són membres de les Nacions Unides. Tant se val que el seu nivell esportiu sigui paupèrrim. L’admissió al club esportiu no ve donada per l’esport, sinó per la política.
Suposo que tots aquells que s’indignen quan es publiquen articles amb opinions polítiques i ens diuen que no s’ha de barrejar l’esport amb la política, els deu semblar perfecte que el COI hagi reconegut les Illes Marshall. Igual que els deu semblar bé que un esquiador de fons d’Etiòpia i un d’esquí alpí de Madagascar participin a Torí. Per cert, el català Guillem Capdevila no ha estat admès perquè no té prou punts FIS. El representant de Madagascar sí que els té? Ã’bviament, no. Ell hi va convidat. Per ells això deu ser esport, i del pur. Per mi, és utilitzar l’esport amb finalitats polítiques. Tant per part dels països que envien aquests esportistes com pel COI, que pot presumir de participació -82 comitès a Torí per 77 a Salt Lake City.
Són algunes de les grans contradiccions dels Jocs. Diuen que hi han de ser els millors, però es limita el nombre de participants a uns països i es conviden d’altres per fer piló. Diuen que el que importa és participar, però si tens molts i bons esportistes de moltes disciplines però no tens el reconeixement polític -l’ONU- no hi pots anar.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 13 de febrer del 2006)