Papers d'esports

La primavera del 1987, Birgit Dressel tenia 26 anys. Era rossa, feia 1,72 m d’alçada i pesava 65 quilos. L’any 1986 havia estat quarta en l’heptatló del campionat d’Europa i havia acabat sisena en el rànquing mundial. El 8 d’abril del 1987, mentre s’entrena en el llançament de pes, Dressel es fa mal a l’esquena. Una contractura. Li injecten un antiinflamatori. Aquella nit, l’atleta ha de ser ingressada d’urgència en un hospital de Mainz, la ciutat on resideix. Res del que li donen li treu el dolor que té al cos. El 10 d’abril, Birgit Dressel mor. El seu company i entrenador, Thomas Kohlbacher, explica que «ha mort de dolor». La causa oficial de la mort: aturada cardíaca. L’autòpsia va revelar que en el seu cos hi havia restes de tot tipus de substàncies, prohibides i no prohibides, i un munt de punxades. A casa seva es van trobar medicaments contra l’esclerosi cerebral, la colitis, diverses al·lèrgies, les palpitacions cardíaques i també anabolitzants. Les investigacions van portar fins al doctor Armin Klumper, un especialista en medicina esportiva que tractava molts esportistes de la República Federal Alemanya al centre que tenia a Auwald, a proa de Friburg. Dressel, que el 1984 va ser novena en l’heptatló dels Jocs de Los Angeles –Jocs amb boicot–, va acabar l’any 30a en el rànquing mundial. A finals del 1985 va començar a visitar el doctor Klumper i la seva progressió atlètica va ser evident. El 1986 va millorar en més de 300 punts la marca del 1984 i en els campionats d’Europa que es van fer al seu país, a Suttgart, va lluitar per una medalla tot i que va acabar quarta a menys de 200 punts del bronze. Aquesta millora va tenir un preu. En setze mesos, Klumper va donar a Dressel 400 injeccions de productes diversos. Cada mes, l’atleta visitava el metge, i a més de les injeccions s’emportava diverses pastilles per completar el procés. Un procés que va acabar amb la mort de l’atleta i que va revelar que mentre a la RDA el dopatge era un afer d’estat, a la banda occidental del teló de ferro no tot eren flors i violes.

Inspira una pel·lícula francesa
La tràgica mort de Birgit Dressel va portar el director de cinema francès Christian Zerbib a fer una pel·lícula sobre el cas l’any 1994. La va titular Dernier stade –Last stage als Estats Units i Zielgerade a Alemanya–. La protagonista, interpretada per Anne Richard, és una corredora francesa de 800 m, Catherine Delaunay, que guanya el títol francès quan la campiona dóna positiu. Un dia, Catherine es lesiona en una cuixa. Un entrenador i un metge se n’ocupen: unes injeccions per amagar el dolor i unes pastilles per emmascarar-ho tot amb vista als controls antidopatge. Catherine entra en un món on no volia entrar, però ja no hi ha camí de tornada. Quan s’acosten els Jocs, fins i tot accepta quedar embarassada del seu company per multiplicar de forma natural els seus glòbuls vermells i amagar així l’autotransfusió de sang que li han de fer. Però la darrera cursa abans d’anar als Jocs, Catherine no la pot acabar: s’enfonsa víctima d’una hemorràgia. Anne Richard va explicar, després d’acabar la pel·lícula, que havia estat una experiència que l’havia canviat totalment, que tenia la necessitat de córrer i que era conscient que la pel·lícula podia trencar el somnis d’alguna gent, però que era necessari fer-la.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 18 d’octubre del 2006)