El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/jordicamps
Articles
Comentaris

Silenci

Al txec Thomas Berdich se li va acudir fer callar el públic de Madrid després de derrotar Rafael Nadal posant-se el dit als llavis i li va caure la cavalleria al damunt. Nadal li va dir estúpid i molts mitjans també l’han insultat. No em sap cap greu que passi això. És més, em diverteix. Un altre element per trencar el tòpic de l’educació del públic del tennis. Educació? A la copa Davis fa temps que es va oblidar i en els tornejos individuals, quan juga l’heroi local –aquí, allà i més enllà–, tothom es torna boig. Igual que han passat a la història els uniformes blancs immaculats –menys a Wimbledon–, també ha passat a la història aquell silenci glacial que hi havia a les graderies quan els partits de tennis els narraven Juan José Castillo o José Félix Pons.
Hi ha hooligans a les graderies de tots els esports. El tennis no és cap excepció. I també hi ha hooligans a les pistes. Com Nadal. I això no és res despectiu. El manacorí viu els partits amb intensitat i no s’està de mostrar la seva satisfacció amb gestos i salts des del primer punt fins a l’últim. Ahir, un diari esportiu de Madrid recordava tennistes provocadors –perquè per ells el que va fer Berdich va ser una provocació– i a Lleyton Hewitt li retreien que celebrava cada punt aixecant el puny. O sigui el mateix que fa Nadal. En canvi, Hewitt era un provocador i Nadal, un provocat.
És una llàstima que no hi hagi cap altre tennista espanyol del nivell de Nadal que fes que el favoritisme de la gent i dels mitjans s’hagués de repartir. Nadal fa la unanimitat. Si Bruguera, Moyà, Corretja o Ferrero haguessin coincidit amb Nadal al seu màxim nivell, hauria estat interessant veure si acceptaven de bones –ells i els seus seguidors– tenir a l’altra banda de la xarxa un jugador que es passa l’estona ensenyant bíceps –com es veu a la foto–. Nadal és molt bo. Els gestos segur que formen part de la seva essència d’esportista, però cansen. Més encara quan s’obliden si algun rival fa alguna cosa semblant.
Per acabar, Raúl, el futbolista del Madrid, una vegada va fer al Camp Nou el mateix gest que Berdich. Va ser portada als diaris. A Madrid ningú ho va qualificar de provocació.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 23 d’octubre del 2006)