Papers d'esports

La nigeriana Chioma Ajunwa va protagonitzar una de les grans sorpreses dels Jocs Olímpics d’Atlanta, l’any 1996, amb la seva victòria en la final de salt de llargada davant dues atletes de primeríssim nivell com eren Fiona May i Jackie Joyner. Va ser la primera atleta de Nigèria que guanyava una medalla d’or olímpica i va rebre reconeixements de tota mena quan va tornar a casa. La medalla olímpica va arribar després de complir una sanció de quatre anys per dopatge que li van posar just abans dels Jocs de Barcelona. L’any 2002, Chioma Ajunwa va tornar a donar positiu. Aquest cop la sanció va ser a perpetuïtat i va significar la fi de la vida atlètica, que no esportiva, d’Ajunwa. El 2004 va reaparèixer com a jugadora d’escacs.
Chioma Ajunwa va néixer el dia de Nadal del 1970. El 1989 va guanyar el salt de llargada dels campionats de l’Àfrica i va començar una carrera atlètica que li faria guanyar medalles en els Jocs de la Commonwealth i els campionats africans dels dos anys següents. La seva velocitat i potència la van portar a formar part de la selecció de Nigèria que va competir en la copa del món de futbol femení que es va jugar a la Xina el novembre del 1991. Nigèria va perdre els tres partits de la primera fase i va quedar eliminada. En el partit contra Itàlia (1-0), Ajunwa es va fer el gol en pròpia porta.
De tornada a casa, un entrenador li va dir que en el futbol no arribaria enlloc i que es dediqués a l’atletisme, que tenia potencial per triomfar. Ajunwa, que formava part del cos de policia del seu país, va decidir dedicar-se a l’atletisme i va començar a preparar els Jocs de Barcelona. L’11 de juny del 1992, Ajunwa va donar positiu per anabolitzants en els campionats de Nigèria, on va guanyar el salt de llargada amb 7,06 m. La IAAF la va sancionar amb quatre anys de suspensió i el somni olímpic es va esvair. Quatre atletes nigerians, tres dones i un home, van donar positiu durant aquell any 1992.
Chioma Ajunwa va tornar a la competició cinc setmanes abans de l’inici dels Jocs d’Atlanta. I ho va fer en forma: semifinals dels 100 m, cinquena en els 4×100 m i campiona en el salt de llargada amb 7,12 m, sis centímetres més que la marca que va fer el dia que va donar positiu. L’hivern següent va ser subcampiona del món en pista coberta a París. A l’estiu, en el mundial d’Atenes va fer 7,01 en la qualificació, però es va lesionar en el primer salt de la final. Les lesions en els genolls la van deixar sense el mundial del 1999 i els Jocs del 2000. Va arribar a anunciar la retirada, però va tornar el 2001. El 10 de juny del 2002 va donar positiu per segona vegada. Va ser a Atenes, en una prova on va ser quarta amb 6,63, a 49 centímetres de la marca que li havia donat la medalla d’or olímpica. El 17 de febrer del 2003, la IAAF la va sancionar a perpetuïtat. El primer positiu va ser l’11 de juny del 1992; el segon, el 10 de juny del 2002, quasi 10 anys, dia per dia, després.
Chioma Ajunwa encara té els rècords de l’Àfrica dels 100 m (10,84) i del salt de llargada (7,12) i continua formant part de la policia de Nigèria, a més d’estudiar educació física a la Universitat de Lagos. Ha participat en programes de lluita contra el dopatge i l’única relació amb l’esport actiu que se li coneix és la participació amb l’equip de l’Estat de Rivers en les proves d’escacs del Festival Nacional d’Esports de l’any 2004.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 15 de novembre del 2006)