Papers d'esports

La sacsejada que va provocar l’escàndol de dopatge del Tour del 1998 va propiciar, entre altres coses, que a finals de l’any 1999 el Senat espanyol creés una ponència per estudiar aquest fenomen. Entre les persones que van anar a la cambra alta a donar el seu testimoni hi va haver el guanyador del Tour del 1988, Pedro Delgado.
L’excorredor va ser sincer, clar i contundent davant els senadors. Delgado va afirmar que el dopatge era un problema «sense solució» perquè els mètodes per falsejar els resultats «aniran canviant amb el temps i sempre estaran per davant dels controls». Delgado va sorprendre tothom en advocar per una reducció de les sancions als esportistes que donin positiu: «Un any de sanció em sembla més que suficient. A l’esportista, que sol tenir una carrera molt curta, se l’enfonsa en la més absoluta misèria. No veig que en altres professions s’impedeixi a un treballador exercir encara que hagi comès algun error.»
També va afirmar que tots els esportistes d’alt nivell «tenen perfectament clar que l’esport és perjudicial per a la salut i que abans o després en pagaran la factura», i es va preguntar si l’excés d’entrenament no és tan nociu com les substàncies prohibides.
Pel que fa a la llista de productes prohibits, Delgado va dir que el 90 per cent dels que hi ha milloren el rendiment i que l’únic que fan és provocar falsos positius. Per Delgado, caldria augmentar la taxa permesa: «Així se sabrà quins esportistes han pres aquests productes per fer trampes i no per curar-se d’un refredat, per exemple.»
Segons el vencedor d’un Tour i dues edicions de la Vuelta, l’esportista d’elit té, després de la competició, «un cos malalt», que només es pot curar descansant, «la qual cosa és impossible», o prenent ajudes. Els metges dels equips, segons Delgado, s’inhibeixen dels problemes de salut que tenen els ciclistes dels seus equips i «només s’atreveixen a receptar aspirines» als corredors per la por que tenen de ser acusats de dopatge.

La «taca» del Tour del 1988
Pedro Delgado també va dir davant la ponència del Senat que «la sanció més forta és la taca en la integritat de l’esportista». I hi va afegir: «Jo continuo portant la càrrega del fals positiu del Tour del 1988, malgrat que es va comprovar que l’error va ser d’una altra persona. Això és un càstig molt pitjor que quedar fora de la cursa.» En la 13a etapa del Tour del 1988, una cronoescalada entre Grenoble i Villard-de-Lans, Delgado es va posar líder. En el control que li van fer hi va aparèixer probenecida, un producte que no és directament dopant però que forma part de les substàncies usades per emmascar el consum d’anabolitzants. La contraanàlisi va donar el mateix resultat, però el jurat de comissaris, presidit per l’italià Mario Prece i supervisat pel llavors president de la Unió Ciclista Internacional (UCI), el valencià Luis Puig, va decidir que no era positiu. La probenecida era a la llista del Comitè Olímpic Internacional (COI), que l’octubre del 1987 havia anunciat que el producte estaria prohibit a partir del gener del 1988. Segons Puig, el COI no va avisar la UCI que havia inclòs la probenecida a la llista de substàncies prohibides. El positiu de Delgado va mobilitzar les forces vives de l’esport espanyol en defensa del ciclista de Segòvia, que va acabar arribant vestit de groc a París.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 25 d’abril del 2007)