El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/jordicamps
Articles
Comentaris

El Comitè Olímpic Internacional (COI) té entre mans quatre Jocs Olímpics després que l’assemblea de l’organisme triés la setmana passada Sotxi (Rússia) com a seu de la 22a edició dels Jocs Olímpics d’hivern: els d’estiu del 2008 –Pequín (Xina) del 8 al 24 d’agost–, els d’hivern del 2010 –Vancouver (Canadà) del 12 al 28 de febrer–, els d’estiu del 2012 –Londres (Anglaterra) del 27 de juliol al 12 d’agost– i els d’hivern del 2014 –Sotxi (Rússia) del 7 al 23 de febrer–. El futur a curt termini sembla clar, però a partir de l’any 2009 s’obren moltes incerteses que l’assemblea del COI de Guatemala va deixar plantejades.
El president de l’Agència Mundial Antidopatge (AMA) i membre del COI, Richard Pound, va avisar a Guatemala que hi ha una sèrie de normes que cal respectar sobre el dopatge i que la majoria de federacions internacionals, comitès olímpics nacionals, agències antidopatge i estats no compleixen. De les 35 federacions internacionals reconegudes pel COI n’hi ha 13 que no tenen els seus reglaments antidopatge d’acord amb el codi mundial antidopatge. Totes les federacions han de complir el codi, si no, haurien de ser excloses del programa olímpic. Dels 205 comitès olímpics nacionals, només 21 compleixen el codi i 152 ni tan sols han respost als requeriments de l’AMA. El 22 de setembre l’AMA farà pública la llista de federacions internacionals, comitès olímpics nacionals i agències antidopatge que no han fet els deures. Els que no estiguin al dia tindran fins al juny del 2008 per fer-ho. Si no ho fan, el mes de novembre els comitès podrien ser durament sancionats, i els esports ser simplement exclosos, del programa olímpic.
A més, amb vista a l’elecció de la seu dels Jocs d’estiu del 2016 que es farà l’octubre del 2009 a Copenhaguen, tots els països que vulguin presentar alguna ciutat candidata hauran d’haver signat la convenció internacional contra el dopatge en l’esport de la Unesco. El codi antidopatge de l’AMA no pot obligar els països i per això el 2005 la conferència general de la Unesco va aprovar la convenció. Per entrar en vigor calia que la ratifiquessin 30 estats, cosa que es va aconseguir el desembre passat. A hores d’ara, però, només l’han signat 57 dels 199 països que es van comprometre a fer-ho. L’Estat espanyol la va aprovar el setembre del 2006. Ni els Estats Units (Chicago), ni el Brasil (Rio de Janeiro), ni Itàlia (Roma), que aspiren als Jocs del 2016 han ratificat la convenció. Si no ho fan abans de l’octubre del 2009 les seves ciutats quedaran fora de la cursa per ser seu dels Jocs.
La concessió dels Jocs d’hivern del 2014 a Sotxi fa que sigui encara més complicat que una ciutat europea s’emporti els Jocs del 2016, als quals aspira Madrid. Tot i que no hi cap norma escrita sobre que hi hagi d’haver alternança entre els continents pel que fa a l’organització dels Jocs, no sembla que fos gaire lògic que es fessin tres jocs seguits –estiu 2012, hivern 2014 i estiu 2016– i tres dels quatre últims d’estiu –2004, 2012 i 2016– a Europa.

Jocs de la Joventut el 2010

Els Jocs Olímpics de la Joventut arrancaran l’estiu del 2010. L’assemblea del COI va ratificar l’acord de la comissió executiva i els jocs per a esportistes d’entre 14 i 18 seran una realitat. En principi el programa serà el mateix dels Jocs de Londres del 2012, però amb menys proves per evitar el gegantisme. Les ciutats aspirants a organitzar aquests jocs tenen de temps fins al mes de setembre per presentar les seves candidatures. Guadalajara (Mèxic), Hamburg, Moscou i Singapur, ja han manifestat la seva intenció de presentar-se. El COI vol que aquests jocs es facin en ciutats que no hagin organitzat mai els Jocs Olímpics. La seu es triarà el febrer del 2008 en una votació per correu entre els membres del COI. Els jocs d’estiu duraran 12 dies amb un màxim de 3.000 esportistes i un pressupost de 30 milions de dòlars. El d’hivern duraran deu dies amb 1.000 esportistes i un pressupost d’entre 15 i 20 milions de dòlars.

25 esports fixos i tres provisionals el 2020

Els Jocs tindran un programa fix format per 25 esports, als quals s’hi podran afegir un màxim de tres amb caràcter provisional a partir de l’edició del 2020. El programa del 2012 i del 2016 serà el mateix de Pequín excepte el beisbol i el softbol, que a Guatemala no van aconseguir ser repescats després d’haver estat exclosos fa dos anys. Així el programa passarà de 28 a 26 esports. L’esport que desapareixerà del grup de 25 fixos amb vista al 2020, que quedarà fixat el 2009, segurament serà el pentatló modern. Els esports d’aquest grup només podran quedar fora dels Jocs per «raons excepcionals»: corrupció, dopatge, pèrdua de popularitat o deixadesa en la gestió. El rugbi a set, el patinatge sobre rodes, el karate, l’esquaix o el golf aspiren a entrar en els Jocs com a esports provisionals, el mateix camí que podran intentar el beisbol, el softbol o el pentatló modern per tornar al programa olímpic.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 14 de juliol del 2007)