Papers d'esports

Katrin Krabbe va ser l’última de les grans velocistes de la República Democràtica Alemanya (RDA) i la primera de la nova Alemanya unificada. Va ser doble campiona d’Europa de 100 i 200 m el 1990 amb la samarreta blava de la RDA i doble campiona del món el 1991 amb la samarreta blanca d’Alemanya. Va ser, també, la protagonista d’un dels més grans serials de la història del dopatge.
El gener del 1992, Krabbe era la gran estrella de l’atletisme femení. 22 anys, alta, estilitzada, rossa, simbolitzava la nova Alemanya que volia oblidar el passat. Però Krabbe i el seu entrenador Thomas Springstein no havien canviat els mètodes que havien après a la RDA. El 24 de gener del 1992, Krabbe i les seves companyes d’entrenament, Grit Breuer i Silke Moeller van ser sotmeses a un control per sorpresa. Una setmana més tard, la federació alemanya va suspendre les tres atletes per manipulació del control: l’orina era la mateixa en les tres mostres. El 28 de juny la IAAF decideix aixecar la suspensió perquè considera que hi van haver errors en el procediment de fer el control i també que no s’ha pogut demostrar que les atletes eren les responsables de la manipulació. Krabbe i les seves companyes tenen permís per competir en els Jocs de Barcelona, però el 3 de juliol anuncien que hi renuncien.
El 5 d’agost del 1992, en plens Jocs de Barcelona, la federació alemanya anuncia que Krabbe i Breuer han donat positiu en un control. L’endemà les atletes admeten haver pres Spiropent, un medicament que conté clenbuterol, un anabolitzant. El 24 d’agost, Manuela Derr, companya d’entrenaments de Krabbe i Breuer, admet haver pres el mateix producte. El setembre, la federació alemanya demana una sanció de quatre anys per a les atletes. El novembre, però, la mateixa federació proposa un pacte a les atletes: retiren l’acusació de dopatge i elles accepten una sanció d’un any i tres mesos per antiesportivitat i abús de medicaments. No hi ha acord. El 30 de març del 1993, la federació alemanya castiga Krabbe i Breuer amb un any de sanció, per abús de medicaments, amb caràcter retroactiu des del 14 d’agost del 1992. Derr és inhabilitada per vuit mesos.
Katrin Krabbe no va acceptar la sanció i la va recórrer. La IAAF tampoc. El 23 d’agost del 1993, la IAAF decidia ampliar la sanció a Krabbe i les seves companyes en dos anys més, fins al 23 d’agost del 1995, per «falta a l’ètica esportiva», amb la qual cosa també quedava fora del mundial del 1995. El setembre del 1994, Krabbe va presentar una demanda per danys i perjudicis a la federació del seu país i a la IAAF, a la qual demanava 640.000 dòlars d’indemnització. El desembre del 1994, Krabbe anuncia que es retira. El maig del 2005 un tribunal de Munic anul·la la sanció de dos anys i el 23 d’agost del 1995, quan la sanció de la IAAF expira, Krabbe anuncia que no descarta tornar a competir. Té 25 anys i ha estat sancionada tres anys i vuit dies. El març del 1996, un jutjat de Munic dictamina que la IAAF no tenia potestat per augmentar la sanció a Krabbe i el juliol del 2001 condemna la IAAF a pagar 770.000 euros a l’atleta per danys i perjudicis.

Un palmarès curt i gran
Katrin Krabbe va ser una atleta precoç. Amb quinze anys feia 12.2 en els 100 m i 24.7 en els 200 m i amb 17 ja va guanyar dues medalles en el mundial júnior del 1986. El 1988 va ser campiona del món júnior dels 200 m i els 4×100 m i segona en els 100 m. Ja de sènior, va guanyar els 100 m, els 200 m i els 4×100 m en l’europeu del 1990. En el mundial del 1991, va guanyar els 100 m i els 200 m i va ser tercera en els dos relleus.

Krabbe, espanyola?
El mes de febrer del 1992, quan el futur esportiu de Krabbe penjava d’un fil i la seva presència en els Jocs de Barcelona era quasi impossible, a la premsa esportiva barcelonina es va publicar que Krabbe pensava nacionalitzar-se espanyola per eludir una possible sanció de la federació del seu país. Un globus sonda sense cap ni peus que no va anar més enllà d’una simple especulació periodística.

L’anunci irònic
La velocista alemanya no ha reconegut mai haver-se dopat. El mes de març del 1994 va fer una campanya publicitària de productes per aprimar-se per a una empresa farmacèutica alemanya, Koenig. En l’anunci, Krabbe deia: «Torno a prendre pastilles» i a continuació afegia: «Perquè és bonic estar prima.» La campanya va causar impacte a Alemanya, on tothom va pensar que l’atleta reconeixia, amb ironia, que s’havia dopat.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 25 de juliol del 2007)