Papers d'esports

El dopatge va ser, durant dècades, com allò que els gallecs diuen de les bruixes, que no n’han vist cap però que saben que existeixen. Abans que existís la capacitat de fer anàlisi i trobar certes substàncies, que el Comitè Olímpic Internacional (COI) i les federacions internacionals comencessin a regular amb més o menys duresa, els esportistes sabien què passava en el seu esport. D’alguna de les coses que van passar abans dels anys 70 del segle passat, ens en queden les confessions d’algun dels protagonistes o les sospites que d’altres han deixat per via oral o escrita.
L’australiana Dawn Fraser –a la foto, al costat de Samaranch en els Jocs de Sydney– és una de les nedadores més grans de tots els temps, i en la seva autobiografia parla d’unes quantes de les coses que es van comentar al seu temps. I també d’ella mateixa. Fraser explica que el 1964, a Tòquio, va tenir una crisi molt forta d’asma el dia de la final dels 100 m lliure. Va anar a veure el metge de l’equip, que li va donar unes pastilles i li va dir que havia de retirar-se, que no podia nedar en aquelles condicions. Fraser es va negar a fer-ho i es va prendre una picada d’adrenalina just abans d’anar a la piscina. Tot i notar com el banyador li premia els pulmons, es va llançar a la piscina i va guanyar.
Dels Jocs de Melbourne, el 1956, explica que un membre del servei de neteja va trobar unes taronges al vestidor dels nord-americans i les va donar als jutges perquè feien una olor estranya. Les van analitzar i hi van trobar una substància química. Fraser diu que això és el que es deia a la Vila Olímpica, i que no s’ho va acabar de creure, però que la història va provocar moltes discussions amb els nedadors dels Estats Units.
Dels Jocs de Roma, el 1960, Fraser explica que van descobrir que als nedadors japonesos els donaven moltes injeccions, però que el cap de l’equip va explicar, de manera molt enèrgica, que el que donaven als seus nedadors eren vitamines i glucosa.

Tres medalles d’or en els 100 m lliure

Dawn Fraser és l’única nedadora que ha guanyat els 100 m lliure en tres Jocs seguits (1956, 1960 i 1964). Entre proves individuals i relleus, va guanyar quatre medalles d’or i quatre més de plata en els Jocs Olímpics. Fraser va néixer el 1937 a Sydney, i era la petita de vuit germans. Tenia asma i li van recomanar fer natació. El febrer del 1956, amb 18 anys, va batre el rècord del món dels 100 m lliure. Campiona olímpica a Melbourne (1956) i Roma (1960), el 1962 va ser la primera dona que va baixar del minut en els 100 m lliure. El 1964 va nedar la distància en 58.9, una marca que va durar fins al 1973. En els Jocs de Tòquio es va distingir tant pel tercer títol seguit com per la indisciplina. Primer es va escapar de la Vila Olímpica per anar a desfilar en la inauguració, quan li ho havien prohibit perquè havia de competir els primers dies. Després va nedar amb un banyador que no era l’oficial, i al final, juntament amb uns companys, va ser detinguda quan, hores abans de la cloenda, intentava robar una bandera del Palau Imperial. La federació australiana la va sancionar amb 10 anys de suspensió, i va ser la fi de la seva carrera. El 1988 va ser membre del Parlament australià. L’any 2000 va ser una de les grans protagonistes de la inauguració dels Jocs de Sydney, en què va portar la torxa olímpica.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 5 de desembre del 2007)