Papers d'esports

Algunes persones m’han comentat que pensen que em vaig excedir en les crítiques als Jocs Olímpics i tot el que l’envolta que vaig escriure en un article en aquesta mateixa secció el 31 de desembre passat. Afirmen que no n’hi ha per tant, que els Jocs també són fraternitat i unió entre els pobles i un gran espectacle, i que en tots els espectacles passen coses que no ens agraden.
Doncs a mi, el que no m’agrada, si tinc l’ocasió, ho dic. I moltes de les coses que envolten els Jocs Olímpics fa molt de temps que no m’agraden per la hipocresia amb què es tracten. Els 21 anys de Joan Antoni Samaranch al capdavant del Comitè Olímpic Internacional (COI) van ser 21 anys de rentada de cervell, que tot eren flors i violes i que tot el que tocava aquest barceloní-català-espanyol il·lustre ho convertia en or. Doncs no. Quan les coses es fan malament o es deixa que es facin malament per no fer res, tant se val que ho faci un d’aquí o un d’allà. Si tot el que va fer Samaranch durant aquells 21 anys ho hagués fet un francès o un anglès, la història que ens expliquen aquí seria ben diferent.
No deixem que ens mengin el coco amb històries idíl·liques que no s’adiuen als temps que corren. Llegim, busquem, contrastem opinions, lliguem caps i sobretot, pensem malament. No ens creguem res d’entrada. Cal llegir el llibre Revolució olímpica de David Miller (Edicions 62, 1992), però també Los señores de los anillos d’Andrew Jennings i Vyv Simson (El Triangle, 1992) i Los nuevos señores de los anillos d’Andrew Jennings (La Tempestad, 1996). I les Memorias olímpicas de Joan Antoni Samaranch (Planeta, 2002), i les Memorias d’Avery Brundage (Editora Nacional, 1972). També cal entrar a la xarxa i navegar per la plana web del COI (www.olympic.org) i per la de la Fundació de Los Angeles 84 (www.la84foundation.org), en la qual es pot consultar el butlletí i la revista del COI des del 1896, i llegir de primera mà, sense intermediaris interessats, quasi totes les seves decisions durant més de 100 anys. I llegir els textos sobre els Jocs i la història de l’olimpisme que es poden trobar tant en paper com a la xarxa. Informació. Per saber i opinar cal informació. I ara en podem tenir molta més que abans. Mai la tindrem tota. Però ara en tenim molta.
En olimpisme, en aquest país encara funciona l’agraïment pel que va ser Barcelona 92. Un record que ha portat al pensament únic en tots els temes olímpics. Jo també estic agraït a Samaranch que els Jocs del 1992 es fessin a la seva ciutat i a la capital de la meva nació. Però una cosa no té res a veure amb l’altra.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 25 de gener del 2008)