Papers d'esports

El Comitè Olímpic Internacional (COI) afronta la setmana vinent (25 a 27 de març) a Denver una reunió de la seva comissió executiva en la qual haurà d’afrontar un dels principals problemes que arrossega des de fa temps i que ara, en temps de crisi, fa encara més urgent solucionar-ho: el repartiment dels beneficis que generen els Jocs Olímpics. Ja fa anys que el COI va deixar establert que el 92 per cent dels beneficis es repartien entre els diferents membres del Moviment Olímpics (comitès olímpics nacionals, comitès organitzadors i federacions internacionals) i que el 8 per cent restant se’l quedava ell per a les seves despeses de funcionament.
El COI genera ingressos a través de sis grans programes: drets de televisió i nous mitjans; el programa de patrocini TOP; el programa de proveïdors oficials i de venda de llicències olímpiques; els programes nacionals de patrocini, la venda d’entrades i la venda de llicències en el país hoste. Així, el COI va recaptar 3.770 milions de dòlars en el període 1997-2000 i 4.189 milions de dòlars en el període 2001-2004. Els ingressos per televisió van aportar la major part amb 1.845 milions entre els anys 1997 i 2000 i 2.232 milions entre els anys 2001 i 2004. El repartiment dels ingressos del programa TOP són del 50 per cent entre els comitès organitzadors dels Jocs d’estiu i hivern i el moviment olímpic, mentre que el que generen els drets de ràdio i televisió són del 51 per cent al moviment olímpic i el 49 per cent als comitès organitzadors.
Els comitès olímpics nacionals es van repartir 86,6 milions de dòlars entre 1989 i 1992, 137,9 entre 1993 i 1996, 211,7 entre 1997 i 2000 i 319,5 milions de dòlars en el període 2001-2004. Pel que a les federacions internacionals d’esports olímpics -28 d’estiu i 7 d’hivern-, el repartiment es fa després de cada edició dels Jocs Olímpics. El 1992, després dels Jocs de Barcelona, es van repartir 37,6 milions de dòlars. Després del d’Atenes les d’estiu es van repartir 254 milions.
Unes quantitats interessants que fan que tothom vulgui ser als Jocs. El problema està en què ja fa molt de temps que els comitès olímpics nacionals no estan d’acord en com es reparteix la part que els correspon a ells. Perquè el repartiment no es fa a parts iguals, sinó en base a una acords que es van signar l’any 1985, que es van confirmar el 1996 i que determinen que el comitè olímpic dels Estats Units (USOC) ha de rebre el 20 per cent dels drets de màrqueting del COI i el 12,5 per cent dels drets que generen les cadenes de televisió dels Estats Units. Tradüit en diners, això significa que en el període 2009-2012 en què ens trobem ara, l’USOC hauria de rebre 315 milions de dòlars. Més que tota la resta de comitès plegats, perquè en les xifres esmentades abans (37,6 milions el 1992 i 254 el 2004) no s’hi inclouen les quantitats que rep l’USOC ni les que reben els comitès olímpic dels països que son seu dels diferents Jocs.
Evidentment, els comitès nacionals de la resta del món no hi estan d’acord I Jacques Rogge ja fa quatre anys que intenta, fins ara sense sort, convèncer a l’USOC que han de renegociar l’acord que el seu predecessor Joan Antoni Samaranch va signar l’any 1985 quan es va crear el programa TOP. Els americans han defensat sempre que la major part dels diners que rep el COI venen d’empreses del seu país, tant pel que fa als patrocinadors com pels drets de televisió, i que és lògic que ells s’emportin el major benefici. El TOP 7 que anirà fins els Jocs de Londres del 2012 està format per aquestes nou empreses: Coca Cola, Acer, Atos Origin, General Electrics, McDonald’s, Omega, Panasonic, Samsung i Visa.
Aquesta intransigència de l’USOC està generant una evident animadversió de diferents membres del COI cap a la candidatura de Chicago per als Jocs d’estiu del 2016. Alguns fins i tot han manifestat obertament que no volen saber res de Chicago com a seu olímpica mentre no es renegociïn els acords signats per Samaranch. L’USOC té nou president des del passat mes d’octubre, quan l’empresari Larry Probst va substituir Peter Ueberroth. Ueberroth va ser el responsable del comitè organitzador dels Jocs del 1984, el primer privat de la història, i l’èxit econòmic del qual va obrir una nova etapa en l’olimpisme, la de la comercialització. Ueberroth continua en el comitè executiu de l’USOC en el qual hi ha dos membres que també ho són del COI, Anita de Frantz i James Easton i un que ho havia estat en representació dels esportistes: Bob Ctvrtilk.