Papers d'esports

L’equip femení de tennis de taula de Cartagena, l’UCAM Himoinsa Cartagena va guanyar dissabte la copa ETTU, la segona competició continental d’aquest esport en imposar-se al KTS Fornet polonès per 3-2. És la primera vegada que un equip espanyol guanya un títol europeu de clubs en aquest esport. Fa dues temporades, el Fotoprix Vic va estar a punt de guanyar aquest mateix títol però va perdre la final contra el 3B Berlín d’Alemanya. La victòria de l’equip murcià ha estat abastament promocionada pel mateix club i per la federació espanyola de tennis de taula. Tant promocionada que  la federació espanyola es va passar de frenada i va titular  nota de premsa que va distribuir  de la següent manera: “Ucam Himoinsa Cartagena se proclama campeón de Europa”. Si el que guanya la Copa ETTU és campió d’Europa, que serà el que guanyi la Lliga de Campions femenina? Qui serà el campió d’Europa de futbol, el que guanyi la Champions o el que guanyi la copa de la UEFA. Tampoc no ens hauríem d’estranyar de que les federacions dels esports que no són a l’abast del gran públic juguin amb els equívocs al qualificar les competicions que juguen amb qualificatius que no són correctes. Així, de memòria, també recordo casos en el rugbi i l’hoquei sala. El president del Cartagena, Enrique Pérez, no es va estar d’afirmar: “Hem fet història per al tennis de taula del nostre país i per a l’esport espanyol que ha aconseguit un nou èxit a Europa. Espanya està de moda en les grans fites esportives”.
I quin problema hi ha amb aquest nou èxit de l’esport espanyol? Qui hagi donat un cop d’ull a la foto que acompanya aquest article ja ho feu haver vist. I per a qui no ho hagi fet, aquí té la fitxa tècnica del partit de dissabte:

UCAM Himoinsa Cartagena 3-KTS Forbet 2

Li Jie-Li Qian                 1-3    12-14, 7-11, 15-13, 8-11
Sun Bei Bei-Kinga Stefanska    3-0    11-5, 11-5, 11-5
Yanfei Shen-Xiao Zhou          3-0    11-4, 11-6, 11-5
Sun Bei Bei-Li Qian            2-3    7-11, 6-11, 11-5, 11-1, 5-11
Li Jie-Kinga Stefanska         3-0    11-4, 11-4, 11-2

Si ja han llegit els noms de les jugadores  participants en la final, els asseguro que no m’he equivocat. Realment aquesta és la fitxa del partit entre un equip espanyol i un de polonès. Li Jie, Sun Bei Bei i Yanfei Shen són les jugadores que han aconseguit aquest “nou èxit a Europa” per a l’esport espanyol. Li Ji ocupa plaça de comunitària perquè està nacionalitzada holandesa; Sun Bei Bei ocupa plaça d’estrangera perquè és xinesa i Yanfei Shen ocupa plaça d’espanyola perquè està nacionalitzada espanyola. I l’equip es completa amb la romanesa Adriana Nastase, que ocupa la segona plaça de comunitària, i una altra xinesa, Sai Liu que té plaça d’estrangera. Aquestes són les cinc jugadores que juguen amb el Cartagena en la lliga espanyola. Èxit de l’esport espanyol? Doncs que cadascú s’ho miri com vulgui. Fa dos anys, el Vic va ser subcampió amb una xinesa, una holandesa i dues catalanes.
Ja sé que a tota Europa, en tots els països i tots els esports els equips estan plens de jugadors que no són del país. També sé que si passa això és perquè les normes ho permeten. En el cas del tennis de taula, només cal mirar les jugadores de l’equip polonès per veure que tothom fa, si fa no fa, el mateix. No parlo de que facin res il·legal. És clar que no és el mateix un esport que es juga amb plantilles de 12, 15 o 20 esportistes que amb quatre o cinc.
La victòria del Cartagena, que aporta realment al tennis de taula espanyol? Que té a veure, a part dels diners que els paguen a les jugadores, el tennis de taula espanyol amb el títol del Cartagena? Recorden que va passar als Jocs de Pequín amb l’equip espanyol femení? Que van jugar dues xineses nacionalitzades i la catalana-ucraïnesa Gàlia Dvorak, quedant fora la catalana Sara Ramírez. És clar que sense l’aportació de les xineses nacionalitzades  tampoc no s’haurien classificat per als Jocs. Doncs res, a gaudir de l’”històric èxit”. Aquesta mateix setmana, una jugadora de Cartagena ha guanyat el títol estatal femení. Arribarà a jugar en el primer equip? Si aquest és el camí que ha de seguir el tennis de taula, doncs em sembla perfecte, però que diguin les coses pel seu nom. I aquells que ara es tinguin la temptació, força recorrent, de dir, i el Barça què?, que comparin un equip del Barça i un del Cartagena i comptin el percentatge de no nascuts al país que té cada club a la seva plantilla.