Papers d'esports

Pau Gasol i Marc Gené han triomfat aquest cap de setmanes en dues de les competicions més emblemàtiques de l’esport mundial i en les quals cap esportista català havia estat el millor fins ara. Gasol ja té, finalment, el seu anell de campió de l’NBA. Marc Gené i els seus companys d’equip, Alex Wurz i David Brabham han guanyat les 24 hores de Le Mans, una de les competicions més mítiques de l’automobilisme. Cap dels dos ha fet res sol. Tant un com l’altra han triomfat formant part d’un equip. D’un equip on la part catalana és la que ells representen. I prou. És més, Gasol ha estat campió formant part d’un dels millors clubs de la història de l’NBA. Que havia estat campió i, molt probablement, ho tornarà ser quan Gasol ja no hi sigui. Segurament que Gasol ha estat la peça que faltava als Lakers actuals per reconquerir l’anell, però sense Kobe Bryant a la pista i Phil Jackson a la banqueta, les coses haurien anat molt diferent. Un jugador sol no fa un equip. Mai. Només cal veure que fa el Barça de Messi i l’Argentina de Messi. Marc Gené ha estat una tercera part de l’anhelat triomf de Peugeot a Le Mans. Ha guanyat el seu equip però també podria haver guanyat el que va acabar segon, íntegrament format per pilots francesos. Gené té la part de culpa que té de la victòria del seu equip a Le Mans, però no més. Ni l’equip ni el cotxe són catalans. No cal apropiar-se de res més. Ni ell ho ha fet, ni jo tampoc ho vull fer. Satisfacció, doncs, de veure dos conciutadans triomfar al màxim nivell. Avui i demà ja sentirem i llegirem això de “primer español”, “ victòria española” i “edad de oro del deporte español”. Ja tenen raó. Mal que em pesi. Però com a mínim, posats a haver d’aguantar la pallissa del fer història, millor que la facin els de casa que no els altres. També tinc clar que algú pensarà que ja estic barrejant esport i política. Ja ho sé. Ja fa molt de temps que tinc molt clar que dir que hi ha catalans que guanyen alguna cosa és fer política, però que si ho diuen els d’Extremadura o la Rioja, no. I encara menys. Molt menys, si l’adjectiu que acompanya l’èxit esportiu és “español”. Felicitats Pau i Marc -a més han d’aguantar dos noms catalans-, encara que no tinguem el mateix concepte de nació i de país.