Any 1 després de Pequín
8 agost 2009 per Jordi Camps
Ara fa un any es van inaugurar els Jocs Olímpics de Pequín. Esportivament parlant, van ser uns Jocs excepcionals. Només amb recordar els noms de Michael Phelps i Usain Bolt ja n’hi han prou. Durant les dues setmanes de competició es van aparcar els problemes que van condicionar els preparatius olímpics: drets humans, llibertat d’expressió, contaminació …L’estadi olímpic i la piscina van meravellar el món. 365 dies després, les gestes esportives són història i les fastuoses instal·lacions esportives amb què la Xina va voler mostrar a tot el món el seu potencial són gairebé una nosa. La Supercopa d’Itàlia de futbol que s’ha jugat avui mateix és una de les poques competicions esportives que s’han fet a l’estadi durant aquest any, malgrat que a la web del comitè olímpic internacional es digui que “han acollit un bon nombre de manifestacions” després dels Jocs. Això sí, sense especificar quines. La veritat, jo em crec més el que explica el corresponsal de TV3 a la Xina que no pas el que diu que el COI a la seva web.
Perquè un dels elements que el COI destaca més a l’hora d’atorgar els Jocs a una o altra ciutat és el llegat que els Jocs deixaran a la ciutat. No tinc cap dubte que els Jocs han ajudat a millorar algunes coses a la Xina. És clar que tot depèn d’on estigui el punt de sortida. La manera com van reduir la contaminació just abans dels Jocs, tancant fàbriques i reduint el trànsit per decret llei, són mesures que només es poden aplicar en països autoritaris. El llegat pel que fa a les instal·lacions és, ara mateix, un llegat sense més valor que el valor arquitectònic que tenen. A Barcelona ja saben prou el que costa treure rendiment a les macroinstal·lacions que cal construir per ser seu olímpica. Entre no fer-hi res o gairebé res i dinamitar-les com van fer amb algunes instal·lacions a Atlanta hi hauria d’haver un terme mitjà. Però en l’olimpisme, malgrat la crisi que ens ofega, no hi ha termes mitjans. Llegir el recordatori que fa el COI en la seva web dels Jocs pequinesos produeix vergonya aliena.