El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/jordicamps
Articles
Comentaris

La decisió de la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF) de no permetre sortides nul·les als atletes a partir de l’1 de gener del 2010 ha generat un interessant debat. Sobretot en les especulacions sobre el que passarà en una de les grans proves de l’atletisme: els 100 metres. Per als que no estiguin al cas, la reglamentació vigent des de l’any 2001 només permet una sortida nul·la. L’atleta que fa la segona, encara que no hagi estat el protagonista de la primera, queda desqualificat. Fins l’any 2001, la desqualificació només es produïa quan un atleta feia dues sortides nul·les. A partir de l’1 de gener del 2010, cada atleta que faci una sortida nul·la, quedarà eliminat.

La decisió de la IAAF em sembla lògica, normal i justa. Les sortides nul·les en les proves de velocitat no s’acostumen a fer de forma accidental. Quan ja s’ha iniciat el procediment de sortida, els atletes sempre el poden aturar aixecant el braç i és un sistema electrònic el que controla que cap atleta deixi de fer pressió sobre els tacs de sortida abans del límit establert. Per tant, no és un ull humà el que controla la sortida, sinó una màquina. Que és pot equivocar? És clar. Com tot a la vida. Que els jutges no donen tots les ordres a la mateixa velocitat? Si la teva intenció no és “robar” la sortida, tant se val si triga una dècima de més o de menys entre donar la darrera ordre i donar  el tret. Els que veuen sempre l’Apocalipsi a cada cantonada ja estan parlant de que viurem una allau de desqualificacions i que guanyar els 100 metres serà, a partir d’ara, una loteria. I que les marques s’en ressentiran. I que tot és pels interessos de les televisions.

La sortida no és precisament la gran arma d’Usain Bolt. La nova norma simplement se salta un pas respecte a la vella. Ara totes les curses es disputaran com si abans hi hagués hagut una nul·la. I tampoc hem viscut tantes desqualificacions en els grans campionats des de l’any 2001. Això sí, el cas de Jon Drummond en els quarts de final del mundial de París del 2003 és recordat per tothom pel xou que va muntar -es va estirar a la pista i es negava a marxar-. En aquella mateixa cursa van desqualificar, pel mateix motiu, un jove Asafa Powell, però com que el jamaicà no va muntar cap sidral, ningú el té present. Quan la desqualificació arribava a la segona sortida també hi havia desqualificacions. Com la de Linford Christie en la final dels 100 metres dels Jocs d’Atlanta, quan defensava el títol guanyat a Barcelona. I sobre les televisions, els principals interessats a que les proves comencin a les hores que estan programades són els mateixos atletes que han de competir i que no els fa cap gràcia haver d’estar-se aturats esperant a la cambra de sortides perquè hi ha algun company que vol jugar a ser més viu que el jutge.

I si els atletes tenen algun problema per aguantar els nervis, que demanin consell als seus col·legues de la natació. En les darreres setmanes hem criticat molt la indefinició de la Federació Internacional de Natació (FINA) sobre els banyadors i les nefastes conseqüències que ha acabat produint en el seu esport. En el tema de les sortides, la FINA porta 12 anys d’avantatge a la IAAF, ja que les sortides nul·les estan prohibides des del 1998. Hi ha haver un període d’adaptació i no han passat grans problemes. I això que en la natació totes les sortides, siguin dels 50 metres o dels 1.500 metres es fan igual, no com en l’atletisme -encara que també hi ha qui és capaç de fer una nul·la en els 10.000 metres-. En el mundial de natació de Roma que acabem de viure hi van haver algunes desqualificacions per sortides nul·les, però la immensa majoria en les sèries eliminatòries i protagonitzades per nedadors que no és que volguessin ”robar” la sortida per millorar la seva marca, sinó per esportistes que, pura i simplement, amb prou feines sabien com llançar-se a l’aigua.

En tot cas, tots atents a les curses del mundial que comença avui a Berlín. A veure  quants desqualificats hi ha de veritat, amb la normativa vigent, i quants ho estarien amb la futura. Ja seria mala sort que Usain Bolt, que mai fa sortides nul·les, les comencés a fer ara precisament.