El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/jordicamps
Articles
Comentaris

L’any 2009 quedarà lligat eternament al FC Barcelona. El domini absolut tant en joc com en títols –una cosa porta a l’altra– de l’equip dirigit per Josep Guardiola i liderat per Leo Messi ha ultrapassat l’àmbit esportiu per la manera de fer i d’aconseguir aquests èxits i pel tarannà dels seus protagonistes. Els títols en l’esport es guanyen, no es regalen –si més no, en la seva immensa majoria–, però fins i tot en els guardons individuals de futbol –que atorguen a discreció periodistes o futbolistes– els jugadors del Barça, amb Messi al capdavant, també han arrasat. Si obrim el ventall a tots els esports, la cosa ja és diferent, perquè els practicants dels esports d’equip, i els equips, l’han de fer molt grossa per fer-se un lloc en les llistes que acostumen a acaparar atletes, nedadors, tennistes, ciclistes i practicants dels esports del motor. El Barça, però, ha triomfat fins i tot aquí. Pels mitjans espanyols –a través de l’enquesta feta per l’agència EFE–, el Barça ha estat el millor esportista espanyol masculí de l’any –amb el doble de vots que Pau Gasol–. Per L’Équipe, el Barça ha estat quart rere Bolt, Federer i Rossi. I Messi, el sisè.
Hi ha un premi, però, que se li ha escapat al Barça i que ha recaigut en un altre producte de l’esport català: Pau Gasol. El guardó d’home de l’any 2009 del diari El Mundo. Un premi que no és esportiu –l’han rebut Clinton, Aznar, Zapatero, Sarkozy o Obama–. Un premi que mai de la vida el diari de Pedro J. Ramírez podria atorgar al Barça o a Guardiola. Entre altres coses, perquè no podrien escriure: «En su salto a la fama, el nacionalismo catalán quiso apropiárselo», ni: «Presume de origen catalán, pero se reclama español sin ambages», ni Guardiola diria que prové: «De mi madre, de mi padre, de Barcelona, de España.» Gasol, sí. Gasol és la imatge esportiva d’Espanya. Han decidit jugar-hi fort, encara més pel fet de ser català. I a ell li va bé. El Barça, no. Tot el contrari. Els sis títols no els consideren seus. Els han fet molt de mal i encara els fa molta ràbia recordar-ho. A mi ja m’està bé. L’animositat és recíproca. Els sis títols del Barça de Guardiola han trencat, fins i tot, aquell tòpic que diu que quan un català guanya és espanyol i quan perd, català. Ara fins i tot guanyant, continuem sent catalans. Un pas més cap a la independència?
Pau Gasol ha fet el 2009 el que mai cap espanyol, ni cap català, havia fet: guanyar l’NBA. Un gran èxit, però no s’ha d’oblidar que cada any tretze jugadors guanyen l’NBA. El Barça de Guardiola ha fet el que mai cap equip, cap, havia fet: guanyar totes les competicions en què ha participat. Mirat fredament, no hi ha color en la tria. Si el Liverpool de l’espanyolíssim Rafa Benítez hagués fet la temporada que ha fet el Barça de Guardiola, potser sí que, per El Mundo, Benítez seria home de l’any 2009. Guardiola, no. I que duri.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 8 de gener del 2010)