Papers d'esports

La copa del món de futbol i els Jocs Olímpics mantenen una pugna més mediàtica que res més sobre quina és la competició esportiva més seguida. Com que, per ara, no coincideixen en el temps, els organismes que les gestionen, la FIFA i el COI, viuen d’allò més bé repartint-se els patrocinadors i els contractes de les cadenes de televisió. Malgrat la generositat amb què es tracten els Jocs Olímpics, sembla clar que és la FIFA i la copa del món de futbol les que tenen la paella pel mànec. Només cal recordar que el futbol és l’únic esport del programa olímpic en el qual no es compleix una de les màximes de la revolució olímpica de Samaranch: «Els millors esportistes han d’estar en els Jocs Olímpics.» En futbol no passa i res ha de canviar a curt termini. El torneig de futbol olímpic no deixa de ser una mena de mundial sub-23 i és evident que en futbol no té el mateix valor un or olímpic que guanyar la copa del món. No és sobrer recordar que João Havelange va amenaçar en diverses ocasions amb retirar el futbol dels Jocs i que el seu successor al capdavant de la FIFA, Joseph Blatter, va llançar, mesos després de la seva elecció com a president de la FIFA (juny 1998), diversos globus sonda sobre les seves intencions que el futbol olímpic fos sub-20 i de disputar la copa del món cada dos anys en comptes de cada quatre. I una copa del món cada dos anys havia de coincidir, tant sí com no, amb els Jocs Olímpics, ja que les dues competicions tenen lloc en anys senars. Per ara, ni el futbol olímpic és sub-20 ni la copa del món es disputa cada dos anys. Blatter, això sí, és membre del COI des del 1999.
Un altre aspecte en què la copa del món de futbol domina sobre els Jocs Olímpics és el del dopatge. Fa setze anys que cap futbolista no dóna positiu en un mundial. L’últim va ser Maradona en la copa del món del 1994, als Estats Units. En els Jocs Olímpics hi ha un grapat de positius en cada edició. Els futbolistes són més nets que els altres esportistes? Cada temporada hi ha casos de futbolistes que donen positiu arreu del món, però quan arriba el mundial, tots nets com una patena. La FIFA ha anunciat que es faran 575 controls als participants en el mundial de Sud-àfrica. Els controls van començar el 22 de març i duraran fins a l’11 de juliol, el dia de la final. La FIFA ho controla tot amb fermesa. També tot allò relatiu al dopatge. En aquest futbol superprofessionalitzat tots saben què s’hi juguen. I al capdavall, sempre queda el vell recurs de les lesions o el baix estat de forma per evitar haver de passar per situacions que podrien arribar a ser compromeses.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 12 de juny del 2010)