Papers d'esports

El premi Príncep d’Astúries porta la malastrugança a sobre. Ni tan sols atorgant-lo a la selecció espanyola de futbol han aconseguit tranquil·litat. Quan no són naps són cols i aquest cop la polèmica ha estat la no-presència a Oviedo, en l’acte d’entrega del premi, de la majoria dels jugadors que van guanyar la copa del món de futbol amb la roja. I com que, a més, la majoria dels absents són del Barça, no han faltat les declaracions en què els protagonistes han demostrat amb les seves paraules quin és el seu nivell intel·lectual.
Com el president de la federació d’Astúries de futbol, Maximino Martínez, que ahir va dir que Mourinho i Guardiola «són dos entrenadors pràcticament estrangers. Mourinho és de Portugal i Guardiola és català, així que potser no saben el que signifiquen els premis Príncep d’Astúries». La frase deixa en evidència el directiu i no pas pel que diu de Guardiola, sinó pel que diu de Mourinho. Perquè és evident que Mourinho, que és portuguès, és estranger, no «pràcticament estranger». Si el senyor Martínez és incapaç de discernir si un portuguès és espanyol o no, com li volem demanar que s’aclareixi amb un català? Ell, que deu llegir els diaris que deu llegir, escoltar les ràdios que deu escoltar i veure les cadenes de televisió que deu veure, té clar que un català no és ben bé un espanyol –Guardiola, a sobre, va parlant en català en les rodes de premsa a tots els estadis de la primera divisió–, però no acaba de saber què és. Per això usa el «pràcticament» i hi embolica Mourinho.
Maximino Martínez s’emprenya amb Guardiola per les absències de Puyol, Piqué, Valdés i Busquets, a més de les de Villa, Pedro i Iniesta. S’ha aturat a pensar que si Guardiola és «pràcticament estranger», també ho són Puyol, Piqué, Valdés i Busquets, a més de Xavi, i Capdevila i Cesc? Tots han nascut a Catalunya, el mateix lloc que el dimoni Guardiola. La seva roja va guanyar el mundial de futbol amb un munt de «pràcticament estrangers». Igual que els èxits de les rojas de bàsquet, hoquei sobre patins, hoquei sobre herba i waterpolo, tant en nois com amb noies són gràcies a jugadors «pràcticament estrangers» segons la seva terminologia.
El president del futbol asturià també diu que Guardiola i Mourinho «potser no saben el que signifiquen els premis Príncep d’Astúries». No en tinc ni idea si ho saben o no, però amb aquesta frase també posa en dubte la capacitat del president del jurat del premi, Manel Estiarte, un dels homes de confiança de Guardiola en el Barça, amb qui conviu més hores que amb la seva família. El senyor Maximino Martínez s’ha ben lluït.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 23 d’octubre del 2010)