Sota la buguenvíl·lia

Primer capítol: La part humana grinyola

Familiars dels residents del centre Palafrugell Gent Gran es queixen de la manca de personal  per atendre com cal les persones que neccesiten assistència permanent

Des de la segona quinzena del mes d’octubre, que a la recepció del centre Palafrugell Gent Gran hi ha hagut un degoteig de queixes formals degudament presentades a partir del “Full de suggeriments/queixes amb la relació i prestacions de l’ICASS”. El motiu de les queixes col·lectives,  entrades de manera individual a la recepció del centre, exposava la manca de personal que ha d’atendre, sobretot, a les persones residents amb necessitats d’assistència vint-i-quatre hores.  Posteriorment, el dia 5 de novembre, el col·lectiu de representants de quaranta residents presentava a l’Ajuntament de la vila un llistat el qual anava dirigit a l’alcalde de la vila, com a president que és, també, de la Fundació Palafrugell Gent Gran.

Tot es va començar a desenvolupar a partir que diversos familiars anaven comentant en veu alta  diverses deficiències, i arribessin a la conclusió que el problema global que patia el centre era la falta de personal per atendre els residents. Sobretot els que tenen necessitat d’assistència per mobilitat reduïda. Va ser així com els familiars, en representació dels residents, van acordar redactar un text que explicava el problema general, sense fer esment del problema individual amb el qual a vegades es pot trobar un determinat resident.  “Mig any després de la inauguració de la residència Palafrugell Gent Gran, la falta d’atenció i dedicació acurada als residents és una constant creixent en el centre. Aquestes deficiències massa sovintejades últimament, no es produeixen per la incompetència del personal de servei, sinó per la manca, precisament, del nombre de personal d’acord amb les necessitats de cada planta. Aquest fet reiteratiu, en moments puntuals com ara el cap de setmana, es converteix en desgavell. Només el sobreesforç dels professionals de servei, i el voluntariat dels familiars dels residents, que ens hem de posar en tasques que no ens haurien de pertocar, ha evitat conseqüències greus no desitjades per ningú“, explicaven en l’encapçalament de l’escrit (en full reglamentari) entrat al centre Palafrugell Gent Gran.

En el full de la queixa, en el qual els signants expliquen que “els dies passen, els residents augmenten, i la falta de personal d’atenció a les persones residents cada vegada es fa més evident“, també deixen clar que “No n’hi ha prou d’haver inaugurat un equipament com cal, en un temps que es parla de qualitat de vida i atenció a les persones. La humanitat dels que han de vetllar pel benestar dels residents no es va acabar amb la inauguració del centre. Aquell dia, només era el començament. No el final.”

El primer text, el que els representants de residents van entrar a la recepció del centre, acabava dirigint-se a la Fundació, a l’Ajuntament, a la Generalitat, administradors i “responsables del centre, en definitiva“, dient-los: “no s’emmirallin només en la patxoca de l’equipament. Entrin a l’interior. Una vegada dins, veuran que a més d’una infraestructura molt digne, la part humana grinyola perquè hi ha persones que necessiten ser ateses com a persones, i no és així. I la finalitat, per cert, és que es va posar en marxa la residència perquè les persones que ho necessitin puguin ser ben ateses. Perquè tot això funcioni com cal, s’adonaran que no han de ser garrepes en la contractació necessària de personal.”

Proper capítol (II):

Prec a l’alcalde, president de la Fundació Palafrugell Gent Gran