Músics de la Quinta del Biberó
12 gener 2011 per Josep Bofill Blanc
Aquest proper Carnaval farà 75 anys que, a Palafrugell, es va donar a conéixer un quintet musical anomenat Pentagris. Format per alumnes del mestre Trifón Bonany, la seva trajectòria va ser efímera. La guerra civil del 1936 i que algun dels seus components va ser cridat a files com a integrant de l’anomenada Quinta del Biberó, va impedir una possible consolidació del grup palafrugellenc.
D’esquerra a dreta: Martí Bofill, fiscorn; Joaquím Borràs i Maurici Solves, trompetes, i Josep Morell, clarinet. Val a dir que en el moment que es va fer aquesta fotografia, el cinquè component, Pere Carreras, clarinet, es trobava malalt i per aquest motiu no surt a la foto.
Aquells vailets van ser l’última fornada de músics que sortia del mestratge de Trifón, abans de la guerra civil espanyola. Uns aprenents de músic, en aquell llavors, que tenien un repertori de ballables entre els quals no hi faltava algun foxtrot o pasdoble que havien composat, així com l’arranjament de peces clàssiques i obligades del moment com podia ser el vals “La viuda alegre”, o fins i tot temes havanerístics com per exemple “Cuba, tierra donde nací”.
Amb un petit repertori, però amb molta empenta i prou qualitat musical, el jove quintet va actuar a la sala del cafè del Centre Fraternal la tarda del primer dia de Carnaval de l’any 1936. Recordar, de passada, que una vegada acabada la guerra civil, en plena dictadura franquista, no es podia celebrar el carnaval. Bé, si, en certa manera… S’havia d’anunciar com a “Baile de trajes regionales”, per exemple. D’aquí va venir que l’any 1963, precisament el Fraternal (llavors amb el nom imposat de Centro Español), en anunciar les festes carnavalesques va oblidar l’obligació de convidar el públic posant “Baile de trajes regionales” en els programes. I és que aquell any, ves a saber perquè, es va anunciar a bombo i platerets posant la paraula maleïda: Carnaval. El cas és però, que una ordre governativa, després d’una denúncia, prohibia la celebració del Carnaval al Fraternal, que era de fet, prohibir-lo a Palafrugell. I així va ser com va néixer la primera desfilada de carrosses per la Primera Pasqua, en aquella ocasió.
Però sense deixar el Fraternal, tornem al quintet Pentagris. La seva actuació en aquella tarda del primer dia de Carnaval de 1936 va ser molt aplaudida, i la directiva del Fraternal va obsequiar amb brunyols i xocolata desfeta, tant com van voler, als joves músics palafrugellencs. Val a dir i destacar que el més gran d’aquells músics només tenia quinze anys. Però no es va acabar tot aquí. Resulta que un dels espectadors, entusiasmat per l’excel·lent actució musical del grup, va agafar la safata d’un dels cambrers i es va posar a passar el barretet. Es veu que tothom hi va col·laborar en més o menys mesura, i la recaptació també va ser un èxit. Es van recollir dues-centes quaranta pessetes. I els joves components del Pentagris, més contents que unes “pasqües” perquè en fer la repartició a cadascun d’ells els va tocar quaranta vuit pessetes, “d’abans de la guerra”!
El meu pare, el que toca el fiscorn a la foto, va ser un dels joves que a més d’haver format part de la Quinta del biberó (va ser cridat a files el 27 d’abril del 1938 encara amb disset anys); el 24 de maig el varen ferir en una mà i va estar a l’hospital de Sabadell; el juliol del mateix any va tornar entrar en combat -en aquella ocasió al front de l’Ebre; el gener del 1939 el van agafar presoner i va passar per un camp de concentració i a sobre, en sortir-ne, va haver de fer dos anys de “mili”. Finalment, el juny del 1942 el van llicenciar. Però malauradament no tot s’havia acabat ja que el setembre del mateix 1942 el van tornar cridar a files estant aquarterat al Regimiento de Artilleria de Girona a manera de prevenció a resultes de la Segona Guerra Mundial i el fets dels maquis que operaven als Pirineus.
En resum, que fins el 1944 no va poder tornar a fer de músic. Va ser el mes de febrer que estant encara aquarterat a Girona, i haver-se trobat una colla de músics dels quals alguns eren d’Amer, van decidir fundar La Principal Amerense.
Gràcies a uns apunts que he trobat del meu pare, he pogut reconstruir aquella tarda musical del primer dia del carnaval de 1936, a la sala del cafè del Fraternal. Setanta cinc anys després de l’èxit assolit pel joveníssim quintet palafrugellenc Pentagris, valgui aquesta efemèride i aquestes ratlles, per a retre homenatge als molts músics que de ben joves van començar a pujar als escenaris i que per l’època que els va tocar patir, no van poder gaudir de la música ni tenir la crònica de les seves primeres actuacions.