Sota la buguenvíl·lia

Acabo de saber que a partir del dia 3 de març, cada dijous, Ràdio Begur (97.7 FM) posarà en antena un programa que pretén recollir la memòria dels begurencs. M’ha agradat l’idea. Entre els molts motius, a banda dels que m’han explicat i que comentaré més endavant (proper capítol), perquè sempre he cregut que una emissora local, o municipal, digueu-li com volgueu, és la feina que ha de fer: informar, parlar, divulgar, debatre, promocionar, incentivar, i/o promoure-recolzar les activitats de tot tipus de la localitat i del municipi, sense oblidar estar oberts al món.

Bacanards, és el nom escollit d’aquest programa d’entrevistes que conduiran els begurencs Pere Molina i Miquel Martín. Dit això, ara mateix m’adono que tan en Pere com en Miquel, són dos personatge que algun dia han de ser ells els entrevistats. M’explico:

Algú ho havia de dir

En Pere Molina i Calabria (Begur, 1964), perquè pot explicar moltes coses del món musical begurenc, començant per ell mateix. I és que als quinze anys arrancava notes tot jugant amb la guitarra; era un amant de la música d’autor, i de l’havanera. Als 18 anys es va iniciar en la composició de cançons que va interpretar juntament amb temes d’altres cantautors. Cantava només acompanyat de la seva guitarra en diferents locals de nit costabravencs. Més endavant va participar com a guitarrista i cantant en diversos grups de rock pop locals com El último recurso, Tarot o Si Bwana. Les seves inquietuds i rigurositat musical però, el van fer decidir a millorar anant a classes de solfeig. El 1996, juntament amb en Xavier Jonama, creen el grup d’havaneres Àmfora que el 2002/2003 es transforma i amplia com a grup L’Empordanet, al qual s’hi afegeixen Lluís Bofill i Càstor Perez.  Entre afició i afició, portada a terme això sí, amb gran professionalitat, en Pere treballava en el ram de la construcció i col·laborava, des del mateix dia que va iniciar les emissions per allà l’any 1992, amb Ràdio Begur. Al cap de tres anys deixava la construcció en acceptar portar la direcció de l’emissora municipal begurenca que avui dia continua dirigint, amb dedicació exclusiva, i també segueix, ara mateix, com a cantaire amb el grup l’Empordanet.

Pel que fa a Miquel Martín i Serra (Begur, 1969), m’atreviria a dir que és l’Amades en versió begurenca. En Miquel, és una persona marcada pel parlar salat que encara es conserva una mica a  la vila d’es predís llarg. Prové d’una famlía de pescadors begurenca de soca-rel, en què la seva mare encara sala en la seva parla habitual.  En aquest apartat, cal assenyalar que és un enamorat del patrimoni lingüista i de la tradició oral, d’històries que no estan escrites enlloc i que si no es recullen, es perderien en el temps. El seu sentit de l’observació i coneixements adquirits juntament amb els treballs de recerca en els camps de la llengua oral i la cultura popular, temes sobre els quals ha publicat diversos articles i  que ofereix xerrades divulgatives, el converteixen en un interessant personatge de Bacanards i fan que no és pas gens agosarat digui que en Miquel és una mena d’Amades en versió begurenca. Val a dir que fruit de la seva  recerca, és el llibre Converses amb en Xico Florian, conjuntament amb Pere Molina. En Miquel, llicenciat en filosofia per la UAB, ha exercit de professor de català i anglés i, en l’actualitat, és columnista en diferents mitjans de comunicació, i escriptor. Fins a la data ha publicat el recull de contes Hi ha amors que maten (Columna, 1996) i les novel·les L’estratègia de la gallina (Columna, 2001, finalista premi Ramom Llull), Cabells de Medusa (CCG Edicions, 2007) i  Dictadors de butxaca (Prosa, 2007, premi Maspons), a part de diveros relats en antologies, o que ha impartit tallers d’escriptura creativa reconeguts per la UdG com a crèdits de lliure elecció, així com en biblioteques i altres centres.

Perdoneu que per comptes d’explicar el nou programa que portarà a terme Ràdio Begur a partir del dijous dia 3 de març, m’hagi entretingut a parlar (però “algú ho havia de dir”) dels conductors i creadors d’aquest espai radiofònic, Bacanards, que es vol endinsar en la memòria col·lectiva  del municipi a través d’entrevistes a diversos begurencs i que posteriorment es vol aplegar en un llibre i un CD.

A la foto, els creadors i conductors del programa radiofònic Bacanards, de Ràdio Begur, en Pere Molina i en Miquel Martín.

Felicitats bacanards! O sigui a Ràdio Begur en particular, als begurencs  en general, i els d’Esclanyà, és clar.