El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/josepbofill
Articles
Comentaris

Amb la seva manera de ser, amb la seva manera de fer, en Càstor ha sigut -i és encara-  una persona molt estimada pel món de l’havanera en general i sobretot pels qui el vam conèixer de prop.

En aquest haver-lo conegut, mai no puc oblidar ni deixar de banda de fer-ne una similtut amb el també recordat i anyorat  Frederic Sirés i Puig (Begur, 1898, Palafrugell 1971). I és que no va ser només la coincidència circumstancial de substituir el mestre Sirés com a director musical del grup Port Bo fins l’any 1993, sinó que a través de la perspectiva del temps, havent conegut els dos excel·lents músics i millors persones, cada vegada els trobo amb més punts de coincidència i més similituds. Com a persona, perquè mai va tenir un no per ningú quan se li va demanar la seva col·laboració, i perquè ambdós també coincidien en un excés de modèstia i preferien passar desapercebuts, fugint del protagonisme. Com a músic, perquè si bé en Frederic Sirés era un plaer escoltar-lo al piano i una xeixa com a compositor, en Càstor Pérez era un prodigi amb la guitarra i també amb els arranjaments musicals.

Frederic Sirés és una de les figures del panorama musical empordanès del segle XX, va escriure la música i la lletra de l’havanera La gaviota i ell mateix en va fer la traducció al català: “Oh! gavina voladora que volteges sobre el mar…” Una havanera que el mestre Sirés va escriure l’any 1924, tot i que no la va publicar fins al 1928. Sembla que a l’Havana va conèixer una noia que es deia Ofèlia, de la qual es va enamorar. L’any 1918 Sirés havia anat a Cuba per intentar fer fortuna. Allà va treballar en una botiga de queviures. Feia vida a l’establiment i estalviava. Però el clima càlid i humit de l’illa no li provava. Havia emmalaltit d’asma i, per consell dels metges, que li vaticinaven el pitjor si continuava allà, va tornar cap a Begur amb 500 duros que havia pogut estalviar. Aquest any es compleix el quarantè aniversari de la seva mort.

Per a Frederic Sirés i Càstor Pérez, Cuba va ser un punt d’inspiració i a més a més per en Càstor, un lloc vital pels seus treballs de recerca i que li van permetre establir unes relacions culturals primordialment amb el Casal Català de l’Havana primer, i després, també, de manera paral·lela, a través de Fòrum Solidari, afegint-hi la tasca humanitària.

Peopr capítol (VI): Treballs de recerca i solidaritat a l’Havana