Sota la buguenvíl·lia

En Càstor anava i tornava a Cuba amb l’ànim de fer recerca de tot el que quedés conformat a l’entorn de l’havanera. Es ficava al Museu de Música de l’Havana on hi passava la major part de la seva estada a l’illa, i  on hi tenia molt bons contactes i amistats, com ara la Teresa Linares o la Zoila Lapique; escriptora especialitzada en llibres de música i exdirectora del Museu de la Música de la capital cubana, la primera, i una erudita en el coneixement de l’art i la cultura en general i de l’havanera en particular, la segona. En definitiva, dues musicòlogues de prestigi prou reconegut.

Amb tot, l’any 1995 Càstor Pérez afegeix una nova forma de treball i relació solidaria  amb l’Havana. Va ser després d’establir una forta amistat i relació amb  l’Andreu Navarro  i la Maria Àngels Teruel. Ara fa un parell de mesos, vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar la Maria Àngels Teruel per a les diferents edicions del diari El Punt del 9 de març, i ella mateixa explicava com es va ampliar aquella forma de treball solidàri d’en Càstor:

“L’any 1995, amb el meu marit, el músic Andreu Navarro, i el grup Espingari, havíem anat a un festival d’havaneres que es fa el mes de novembre de cada any a l’Havana. I allà, vam descobrir que el Casal Català de la capital cubana en aquells moments estava molt descurat, gairebé enrunat. Ens vam fer el propòsit de treballar de valent per posar-lo novament en dansa i mantenir-hi activitats culturals i cíviques, a través de les tradicions i els costums de Catalunya, aportant tot el material logístic i professional necessari. Posteriorment, va ser quan vam posar en marxa Fòrum Solidari, del qual en Càstor en va ser un ferm integrant.” (A la foto, Maria Àngels Teruel a la seva casa, a Ripollet. J.B.B., març de 2011)

Però abans de dedicar unes ratlles merescudes a l’Andreu Navarro i fer una pinzellada de Fòrum Solidari, no voldria descuidar de  fer menció a una de les diverses col·laboracions portades a terme pel trio de persones format per en Càstor Pérez, Maria Teresa Linares i Andreu Navarro. I és que, d’’acord a una idea del músic Andreu Navarro, amb el qual en Càstor hi va tenir una forta amistat i van treballar plegats  en tasques humanitàries, van escriure un llibre conjuntament amb Maria Teresa Linares. Tot i que figuren els tres (Càstor Pérez, Andreu Navarro i Maria Teresa Linares) com autors, partint d’una idea de l’Andreu, val a dir que la major part dels capítols i per tant el gruix més important dels textos,  són d’en Càstor. És un llibre d’investigació L’havanera, un cant popular (1995, col·lecció L’Agulla, de l’editorial tarragonina El Mèdol)  que, segons explicava el mateix Càstor, “tracta d’analitzar i definir les diferents propostes i funcions que cobria l’havanera per així establir-ne el caràcter autòcton.”  No vull acabar aquesta pinzellada sense deixar constància que els beneficis per dret d’autor d’aquest llibre van anar a parar al projecte solidari Havaneres per Cuba, que es va portar a terme els mesos de setembre i octubre de 1995, en diferents pobles i ciutats de Catalunya.

Proper capítol (VII): L’Andreu Navarro i Fòrum Solidari