Sota la buguenvíl·lia

La democràcia és tant democràtica, que permet, precisament, que es pugui fer us, en la política, de sumar diferents opcions per aconseguir un fi determinat. Ara bé, contràriament a les matemàtiques, en la política la suma dels “factors” si que pot acabar alterant el producte. D’això, en tenim prou exemples recents i, d’altra banda, també de les repercussions.

Si a Palafrugell després de les eleccions municipals del diumenge dia 22 de maig es vol negociar l’alcaldia i fer equip de govern a base de sumes entre segones, terceres i quartes forces, és lícit, perquè ho permet la llei. Ara bé, potser començaria a ser més just que primer es fessin valoracions ben fetes del que poden voler dir els resultats. Crec que una de les maneres plurals de fer l’ anàlisi, és per taules. Em sembla que és una forma ben democràtica de fer-ho, i segurament força objectiva. I és que per taules, es pot valorar de manera més engrunada el que s’ha votat en aquest Palafrugell plural i divers en el qual algú, qui sigui, encara es resisteix admetre. M’he entretingut a fer-ho, això de mirar què havia passat, taula per taula…

De les 20 taules que hi havia repartides en diversos espais de la vila que representen diferents barris o sectors, el PSC ha tret la majoria de vots en 15; i els seguidors immediats, Ciu i ERC, només han recollit més vots en dues taules, cada candidatura, mentre que l’Entesa-ICV és la formació que n’ha obtingut més  en una sola taula, Llofriu. Llavors, per més lícit que pugui ser anar fent sumes, qui pel seu tarannà vulgui fer entrar el clau per la cabota atès que a vegades li pot haver servit l’argument aquell de la repercussió dels vots massius de les perifèries en el resultat final, que es miri les actes de cada col·legi electoral i, així mateix, el resultat de cada taula. Veurà que l’argument aquest de les periferies, no el pot pas fer servir. Les actes de cada col·legi electoral són públiques, i a més, les actes no enganyen.

El precedent de les sumes en la política municipal palafrugellenca

Això de les sumes, a Palafrugell en democràcia, va començar a posar-les de moda un polític de molt discurs, en les segones eleccions d’ajuntaments democràtics, el 1983, tot i que en el decurs del primer mandat (1979-1983) ja ho havia intentat. M’explico: el 1979 guanya les primeres eleccions CiU (Albert Juanola), només per 32 vots de diferència, al PSUC (Lluís Medir) que va ser la segona llista més votada. En aquella ocasió CiU va obtenir l’alcaldia sent elegit alcalde Albert Juanola, que va formar una mena de govern d’unitat en repartir les regidories donant feina i responsabilitats a tothom. Això va funcionar, amb el ben entès que tots eren com aquell qui diu aprenents atesa la nova situació per fer funcionar l’ajuntament, fins que Medir va voler aixecar la cresta i començar a fer sumes per obtenir l’alcaldia. Juanola, però, va ser més llest i es va anticipar a la jugada, castigant la formació del farmacèutic del carrer Sagunt que pretenia una mena de cop d’estat (municipal), en deixar-los a l’oposició, a excepció de Jaume Guasch que Juanola el va mantenir treballant amb l’equip de govern i amb responsabilitats. La resta de regidories amb responsabilitat que havia tingut el PSUC van quedar repartides a les formacions a les quals Medir havia volgut posar en contra de Juanola. Tot això passava en uns moments que, en general, podia més la il·lusió i ganes de tirar el poble endavant per les moltes coses que hi havia per fer, que pensar en sumes que donessin una rendibilitat de poder a un partit determinat i/o servis de rampa de llançament a algú en particular.

De la trajectòria de Juanola en el decurs dels quatre anys com alcalde, per a mi, hi ha dues accions molt importants pel municipi. En les dues, es pot dir que la tossuderia de Juanola va permetre aprovar el pla general urbanístic i obrir l’anomenada via turística de Calella. Van ser dues situacions en què va poder més el que era millor pel poble, que no pas mantenir possibles càrrecs o eleccions posteriors. I és que era bàsic el pla general per al futur immediat del municipi, així com l’obertura de la via turística, després que en el decurs de quinze anys alcaldes anteriors no haguessin aconseguit desencallar el projecte legítim. I Juanola, ho va fer possible. Aquella acció de fer valer la legalitat de desallotjar la part del càmping Moby Dick afectada, encara que fos en ple mes d’agost (any 1982) va ser el pas que permetia finalment la tant necessitada obertura per accedir al Golfet o Cap Roig, per exemple, a banda de possibilitar el canvi i transformació del front de mar calellenc.

Aquestes accions, que havien provocat algun emprenyament, sobretot a persones que en van veure afectats els seus interessos particulars, no va afectar a Juanola i CiU, en les segones eleccions municipals tal i com en ocasions s’ha volgut fer veure. I és que CiU, en les eleccions municipals del 1983, va obtenir 90 vots més que el 1979. I per contra, Medir (PSUC) en va perdre 237. Això, tenint en compta que Medir havia votat en contra de l’aprovació del pla general, i havia posat pals a les rodes a l’obertura de l’anomenada Via Turística. Dues decisions que els “entesos” en política deien que havia sigut el suïcidi d’en Juanola com alcalde. Doncs bé, tot i els resultats, només cal consultar hemeroteques, Medir va voler fer bons els pronòstics dels “entesos” i va començar a fer ús de les sumes per aconseguir l’alcaldia. Fent també ús, és clar, quan va ser alcalde, d’un pla general al qual amb la seva formació hi havia votat en contra, així com beneficiar-se políticament de les obres que han transformat el front de mar calellenc tot i que en el seu moment hagués posat entrebancs a Juanola en la decisió de l’obertura de la Via Turística.

El 2007, en el que va ser (sembla, si més no de moment) l’última participació de Medir en eleccions municipals, tornava a fer sumes. Amb els seus discursos a manera de cants de sirena, i fent més sumes que en anteriors ocasions, va poder mantenir la poltrona de can Bech. Els resultats de les votacions del 2007 també es poden consultar en les actes d’aquelles eleccions municipals. Amb tot, es podria dir que aquella seva etapa en la política municipal es podria interpretar com a cant del cigne, encara que va ser més hàbil que candidats anteriors que no van saber plegar com alcalde. Per això, Medir, no va acabar com aneguet lleig. Va evitar la transformació en deixar la política municipal com alcalde, en haver negociat un pacte el qual passava la vara de la primera autoritat del poble l’últim any i mig del mandat, al cap de llista de la tercera candidatura més votada (ERC) d’aquell mandat que havia començat el 2007 i s’acaba ara, el proper 11 de juny. D’aquesta manera, per a la història, entre cometes, Medir sortia de can Bech com a cigne, atès que fins i tot va renunciar a la seva plaça de regidor.

Per acabar, felicitar a la Carme Güell (alcaldessa de Corçà) i a Josep Sala (alcalde de Forallac) que han tornat a revalidar el seu càrrec i per golejada. Ells, com algun altra candidat en altres municipis, no hauran de fer quadrar els números dels balanços d’una comptabilitat que és del poble. No oblidem que ells, alcaldes i regidors, només n’acaben sent els comptables gerents, no els empresaris.