Els quatre vints… (Capítol II: Són molts anys…)
28 desembre 2011 per Josep Bofill Blanc
Deia ahir… En Puig, sempre ha sigut el que més endavant vam conèixer i es va anomenar com a “progressistes”…
Quatre vints, són molts anys… I per això, potser per a resumir l’anunciat del seu últim llibret teatral, en Josep Puig va titolar: “Són molts anys”. I tal com ja explicava en el primer capítol buguenvíl·lero, l’obra, com a “estrena mundial”, es va representar el proppassat 5 de novembre a la sala de teatre “Els barcos”, de l’Esteve Ferrer de Mont-ras.
El sainet és una crítica a la societat (que som tots), per tocar els cataplins, passar-ho bé i fer-ho passar bé, i provocar debat i/o tertúlia. Gira a l’entorn d’un rector que volia fer negoci venent parcel·les de cel, amb l’aparició de diferents personatges que a través de gags ben “recuperats” i/o actuals encara, xarloteixen, en el bon sentit de la paraula. En Puig en la major part de les seves obres, ja sigui a través del dibuix, pintura, murals, escultures, guions i realitzacions de teatre o fílmiques, xerrades… sempre deixa traspuar la lluita entre el bé i el mal, la ironia, la sensibilitat… Una crítica a tot, com a inconformista de mena que és.
“Són molts anys” es va estrenar fa un mes i mig i, segons m’he enterat, davant l’allau de peticions es tornarà a posar en escena al mateix teatre “Els barcos”, el proper dia 28 de gener del 2012. Es veu que hi ha algú que vol tornar a veure l’obra, i molts que per diferents motius no van poder assistir a “l’estrena mundial”, ja estan en llista d’espera per poder gaudir d’una obra interpretada per diferents actors que havien pujat a l’escenari del Casal Popular entre la meitat de 1940 i primers de 1960…
Són vells coneguts de la societat palafrugellenca-montrasenca com ara el mateix Josep Puig; l’amfitrió Esteve Ferrer; l’actual jutge de Pau de Mont-ras, en Pere Pagès que als seus quatre vints encara continua al peu del canó com a pessebrista i fent els diorames que per aquestes diades s’instal·len a la parròquia de Sant Esteve de Mont-ras i cantant amb el cor Mont-ras; l’exgestor i seriós home de negocis i agradable tertulià Eduard Bossacoma; en Miquel Esteve que sempre s’apunta al que faci falta fins a un “bombardeig” i li agradi o no, li sol tocar representar senyores fetes i ben alimentades…; l’excarrossaire i gran pessebrista que en cada temporada nadalenca deixa veure les seves creacions, l’Albert Sabater… i el gran descobriment com a actor: en Josep Cubiñà (Pepe Polo) de Pals que anteriorment només havia fet algun petit paper com a pastor, als Pastorets de Pals. Com apuntador, no podia ser d’altra manera, una persona que tot i havent interpretat algun personatge, més aviat sempre s’ha quedat entre bambolines: Joan Boix. A tot plegat, cal tenir en compta que l’exlampista Josep Tulla que avui en dia només exerceix d’avi i va amunt i avall amb na Rosita, viatjant amb l’Imserso, va tenir cura de la tramoia i la lluminotècnia. I en Llibert Puignau, l’antic retratista de “tota la vida” a Palafrugell, ho va enregistrar tot en vídeo. Tots els demés, fins arribar a una seixantena, ens ho vam mirar molt complaguts. I després, va venir el sopar, la sobretaula i el final de festa amb una actuació immillorable: El quartet de l’Esteve. En parlarem…
De tot plegat, intentaré aprofundir-hi una mica més, després d’haver fet una pinzellada a la vida i miracles de l’artistàs, Josep Puig i Clausell, que fa pocs dies ja em va explicar de què va el nou llibret que ha enllestit per representar la primavera vinent…. I això que encara han de fer la segona representació del “Són molts anys”…
L’ombra inacabada del campanar de Palafrugell
Permeteu-me cinc cèntims…
En Josep Puig i Claussell va néixer a l’ombra inacabada del campanar de la vila del peix fregit. Sempre he pensat que, en el transcórrer de la seva vida, en Josep no s’ha pogut desfer de la influència d’aquest símbol, un dels signes representatius de la vila de Palafrugell. A la seva explosiva inquietud sempre s’hi ha vist involucrada una falta de constància -es deia-, fruit d’un tarannà bohemi que li havia valgut, durant molts anys, el sobrenom de “l’artista” per ressaltar les seves qualitats innates i unes sensibilitats que no sempre han estat ben rebudes ni reconegudes, com tampoc ho ha estat sovint una manera molt especial de fer i de viure. Controvertit i polèmic, darrera tota aquesta imatge de “voler-s’ho carregar tot” s’hi amaga una falta de valentia motivada per una autocrítica exegerada, juntament amb una part poc coneguda: la seva solidaritat i col·laboració en obres benèfiques o iniciatives com ara la que acaba de néixer a Palafrugell, la Fundació Pallach. Una fundació que amb vocació de País es posa en marxa amb l’intent de coordinar i enllaçar els diferents àmbits educatius. Una fundació quin lema és “tothom educa; s’educa tothom, fem xarxa”. En parlarem, d’aquesta fundació, atès que la presentació es fa el proper 13 de gener al Teatre Municipal de Palafrugell…
En Josep, en Josep Puig, conegut arreu de les comarques gironines sobretot en ambients artístics (teatre, cinema, pintura, pessebres, cartellisme…) baixempordanesos, abans d’entrar al que en el primer capítol en deia l’equilibri de la maduresa atès que encara conserva una gran dosi d’il·lusió que conviu amb l’experiència acumulada, en un bufarut de tramuntana la seva alegria del moment a vegades es podia transformar en un bolet de cosses.
Com a carrossaire, Josep Puig és un dels pioners i, alhora, un dels més importants de la història del Carroussel Costa Brava; ha guanyat premis amb curtmetratges en l’època daurada dels històrics festivals de cinema amateur que es celebraven a Catalunya, i a l’estranger, com per exemple el de Sant Sebastià (Donostia), i va ser un innovador en la creació dels pessebres de categoria artística, i encara pinta algun quadre que li treuen de les mans sense esperar que la pintura s’hagi secat…
Als seus 80 anys, en Puig continua sent una persona que no deixa indeferent ningú. Tant pel que fa a la seva obra com a les seves qualitats humanes. Prova de tot plegat, és que aquestes obres de teatre que representa aquesta colla dels quatre vints al porxo de ca l’Esteve dels barcos, està conformada per “joves” que en un moment o altre, per allà el Casal de la postguerra civil, no sempre havien estat d’acord, precisament… Però tots, persones assenyades, amb el pas del temps s’adonen que aquelles disconformitats només havien sigut per l’ampenta a vegades mal aplicada de quan només s’està en el primer vint. I és que aquesta gent dels quatre vints són… la pera! perquè saben que cal respectar-se i entendre’s mútuament encara que a vegades puguin mantenir discrepàncies…
I per a final… com si fos un conte d’aquests ensucrats de Nadal en què es parla de l’amistat, la solidaritat, la convivència, la tolerància, el passar-ho bé sense fer mal ningú… Vaja, el tarannà dels quatre vints, l’hem d’aprendre i aplicar-lo. Perquè ells, són una representació de les moltes persones que a un vint d’arribar al segle, continuen amb l’il·lusió del seu primer vint i han de ser el nostre mirall i exemple a seguir. I d’en Puig, en particular, només puc afegir-hi que continua sent l’amic que tots volem tenir, i els que tenim la sort de conèixe’l i haver-hi treballat en algun projecte (estiguem o no als quatre vints), us puc ben assegurar que hem après a estimar-lo tal com és, amb les seves virtuts i els seus defectes. I això, us ho diu un que encara n’hi falten vint i espera arribar-hi amb la força, salut i inquietuts de la colla dels quatre vints. Bon Nadal, bona entrada de 2012, i que per a molts anys puguem fer-la petar!
En el tercer i últim capítol dedicat a els quatre vints d’un artista de cap a peus, i els seus amics, intentaré fer cinc cèntims de… “Són molts anys”… Una obra al voltant d’un rector que volia fer negoci venent parcel·les de cel…
Fotos:
1, 2, 3 i 4: Diferents detalls d’un assaig de “Son molts anys”, a primers de setembre del 2011.
5: El Quijot, Josep Puig, en el decurs del Carroussel Costa Brava de l’any 1964.
6: Detall del porxo de ca l’Esteve Ferrer, en el decurs del sopar del dia 5 de novembre d’aquest 2011.