Sota la buguenvíl·lia

Per anar agafant el to, cada vegada que surti el nom Vampirs en majúscules, cal llegir-ho com si la a portés un accent obert. Més endavant explicaré el motiu pel qual s’ha de pronunciar donant força a la primera síl·laba.

Amb l’intent de fer un reconeixement al conjunt musical Els Vampirs que ens va fer ballar i gaudir de les seves bones versions de temes del moment (dècades de 1960 a primers de 1980), procuraré fer, al mateix temps, una pinzellada per alguns locals sobretot baixempordanesos (sales de ball, night club’s, discoteques) de la dècada dels seixanta, primers de 1970. I que tot plegat, sigui un reconeixement també, per a tots aquells músics, cobles, orquestres i conjunts que ens han fet i fan ballar. Formacions musicals que no sovintegen als mitjans de comunicació però que  per cadascun de nosaltres són, o poden ser, punt de referència.

Els Vampirs va ser un grup palafrugellenc nascut el 1963.  Per tant, és un record, després de cinc dècades, no només a un grup, sinó, com deia, a l’àmbit musical perquè mai s’ha vist una festa sense música. Fent una mica de memòria, serà una pinzellada a una època que no era fàcil fer coses. La falta de llibertat quan encara havien de passar dotze anys per acabar amb la dictadura de Franco, era ben palesa. Amb tot, les ganes de canviar les coses (en el ben entés que “la autoridad competente permitia…”) feia que la imaginació despertés la creativitat i a vegades, fins i tot, es feia ús d’allò que es diu de “feta la llei, feta la trampa”.

Per acabar de situar-nos: era un temps que, per exemple, només per escriure carnaval en un programa per festejar les diades de Carnestoltes, i només que algú presentés una denúncia (vaja, tal i com ara mateix passa, cinquanta anys després, amb la imposició del castellà a l’escola…)  ja es podia prohibir la festa de la gresca, el “paganisme i frivolitats”, les disfresses, la disbauxa i la ironia. A Palafrugell, això va passar el 1963. Va ser quan es van “inventar” les Festes de Primavera, encara que a mi, particularment, m’agrada més dir-ne Carroussel. I és que els palafrugellencs no es van voler quedar amb els braços plegats i, d’esclat popular, va néixer, per la primera Pasqua d’aquell mateix any, la desfilada de carrosses i comparses que a partir de la segona edició, el 1964, ja es va donar a conéixer com Carroussel Costa Brava.

Los Cheyenes, uns músics “peluts” que no van voler passar per la perruqueria abans d’actuar a l’Arlequín de Palafrugell

Per acabar de situar l’època, encara que per Europa les coses anaven diferent (com ara) i a les nostres contrades es començaven a flairar uns temps de canvis, fins a cert punt, cal recordar el que forma part del “Celtiberia show” palafrugellenc d’un fet ocorregut un d’aquells 1960, s’expliqui posant-hi més o menys pa,  per la Festa Major.
El grup musical Los Cheyenes, qualificats per la gent gran com “uns joves que rascaven guitarres” i segons cròniques que han quedat per a la història musical, eren els que portaven els cabells més llargs de l’època i que feien rhythm and blues sense concessions i, d’altra banda, de més atrevits en posar negre sobre blanc hi afegien que a més de ser els més trencadors, eren els que més s’oposaven a la doctrina del “nacional catolicismo imperante”. Doncs bé, aquest grup de joves músics que va aterrar a Palafrugell en ser contractats pel Night Club Arlequín, resulta que es van trobar amb l’alcalde de la vila del campanar inacabat.

Joan Gich (l’alcalde) en veure’ls i saber eren els integrants del conjunt que havia d’actuar hores després en un local del poble, els va aturar tot amenaçant-los que si no s’anaven a tallar els cabells, aquella nit no actuarien a la vila del peix fregit. Els components de Los Cheyenes, tossuts de mena i fidels als seus principis, van preferir marxar de Palafrugell sense tocar. Igualment com van fer en altres ocasions en diferents pobles per circumstàncies similars o, fins i tot, quan es van negar a tallar o recollir-se els cabells per actuar a la televisió (TVE, atès que en aquells moments no n’hi havia cap més). Anys més tard, a finals de 1970, un dels seus components, Jesolin Vercher, amb músics amics seus del barri de sempre, va fundar La Salseta del Poble Sec.

Una mica entrats en el “túnel del temps”, en els propers capítols, amb Els Vampirs agafats de la mà, anirem de Las Vegas i Cliper de Sant Feliu de Guíxols fins La Raqueta de Tamariu, passant pel Marinada, el Savoy o l'”Arboleda” de Palamós, o “Los Almendros”, Can Gabriel i Arlequín de Palafrugell, o Can Met i Long John de La Bisbal o bé per Platja d’Aro amb referents com Maddox, Tifannys o Paladium. I també, farem una pinzellada biogràfica musical de Els Vampirs, de la seva primera època fins a l’últim dia, inclòs el revival de fa tres o quatre anys.

Fins la setmana vinent amb:

A Sant Feliu, Els Sherpas, la família Recolons i Las Vegas