Les Vegas, territori ganxó

De vegades, sembla com si, quan fem referència a una època determinada en aquest cas referida a la dècada de 1960, només val el que ens expliquen va representar la gauche divine barcelonina. Com si a “comarques” no haguessin existit moviments intel·lectuals ni persones amb inquietuds. Era temps, en canvi, que també a la Costa Brava, així com en zones puntuals, ja es tenia un tarannà progressista, tolerant i cosmopolita. És el que no va saber entendre l’Oriol Regàs, fins i tot uns anys més tard, el setembre de 1976, que tot aquell progressisme i intel·lectualitat que es representava des de la ciutat comtal, no s’havia de traduir en un menyspreu provincià cap a una vila, la del peix fregit, que feia dècades que s’afaitava. Però bé, del que va provocar l’article de qui va ser promotor de Maddox i Paladium, a la Costa Brava centre, ja en parlarem un altra dia.

Es podria dir, en certa manera, sobretot en la dècada de 1960, que en el món musical hi va haver un abans i un després dels Beatles. Sota la influència del grup de Liverpool van sortir, també  a comarques, diferents conjunts de guitarres, de qualitat. Era quan al Cap i Casal triomfaven Los Sirex i Los Mustang (aquests, els traductors oficials dels temes de John, Paul, George i Ringo). A les nostres contrades, a part del conjunt “de tota la vida” amb els corresponents instruments “tradicionals”, hi havia el Setson, una de les formacions musicals de petit format més importants que hi ha hagut a les comarques de Girona. Mentre que seguint la música jove d’aquell moment (Beatles, Rolling Stones, Shadows, The Animals…) a Palafrugell va néixer el 1963 el grup Els Vampirs, que ben aviat ja tallava el bacallà arreu les contrades gironines i part de l’estranger.

A Sant Feliu de Guíxols, com a teloners a Las Vegas, Els Sherpas i els Banys de Sant Elm

En territori ganxó, l’any 1962/1963 un grup de músics començava a preparar-se amenitzant actes, després d’experimentar en el que anomenaven el seu “taller musical”: havia nascut el conjunt Els Sherpas! El que va ser la primera banda de l’època dels “ye-ye’s” o música moderna, a la vila guixolenca, va actuar arreu les comarques gironines. I encara que la seva trajectòria no va ser llarga com el conjunt Els Vampirs, val a dir que va ser un grup molt popular i va tenir molts seguidors.

A Sant Feliu de Guíxols els antics Banys de Sant Elm estaven en estat ruïnós als anys de 1950 després del bombardeig de 1938. L’any 1960 s’en feia la restauració, i per la diada de Sant Joan s’inaugurava com “Salón de Fiestas de los Baños San Elmo” i a partir del 1963 passava a transformar-se en Royal Cliper San Elmo per, a l’any 1968, convertir-se en Cliper’s Boite (quan la música d’avantguarda, el rock i les balades de Miguel Ríos sonaven per tot arreu, juntament amb les músiques estrangeres de Led Zeppelin o The Shocking Blue, per exemple), fins que en la dècada de 1990 es va convertir en discoteca Palm Beach.

Amb tot, a Sant Feliu de Guíxols la sala de festes i de ball que va prestigiar no només la ciutat guixolenca sinó la Costa Brava, va ser Las Vegas.  En aquestes dues fotografies podem veure el conjunt palafrugellenc Els Vampirs (recordeu que en llegir Vampirs s’ha de pronunciar com si la a portés un accent obert) en una actuació revival de deu fer uns quatre o cinc anys, a la mítica sala ganxona.

Las Vegas, de fet era la continuació d’un local amb uns jardins de grans dimensions, situat al passeig marítim Juli Garreta, que s’havia inaugurat l’any 1957. En aquells jardins hi predominaven els espectacles i el ball flamenc, tot aprofitant el boom turístic de l’època. Era un temps en què els que intentaven lligar-se les estrangeres eren anomenats «rosegadors». El negoci funcionava i la família Recolons veia que no podia estar pendent de la bonança del temps i que calia ampliar la temporada. Va ser quan van comprar un magatzem de grans dimensions prop del moll. La inauguració es va fer amb l’actuació d’un cantant que en aquell moment estava de moda: Lorenzo Valverde, del qual els progres de l’època deien que era per a minyones i soldats.

Per la mítica sala de festes hi van desfilar primeres figures tant de la cançó (Serrat, Maria Dolores Pradera, Julio Iglesias, Mari Trini, Peret, La Trinca, Adamo, Patxi Andion…) com del ball (Antonio Gades, Carmen Amaya, La Singla, La Chunga…). Val a dir que també hi actuaven els conjunts de música moderna, com Sirex, Mustang, Salvajes, o els guixolencs El Sherpas o els palafrugellencs Vampirs.

Las Vegas fins a l’any 1983 va ser un local mixt que a l’estiu treballava com a sala de festes i a l’hivern es reconvertia en cinema. Durant vint anys (1963-1983), Las Vegas va rebre espectadors  d’arreu del món a l’estiu, donada la gran quantitat de turistes que acudien als espectacles majoritàriament de qualitat contrastada, i de la gent de les nostres contrades que s’hi acostaven en gran nombre quan hi havia les actuacions dels cantants i artistes de primera fila, així com les millors orquestres del moment. I, a l’hivern, el cinema s’omplia d’un públic provinent no només de la ciutat, sinó de les poblacions de la rodalia fins que, entre la crisi d’espectadors i les diferents ofertes lúdiques i comercials de la veïna població de Platja d’Aro, va obligar Las Vegas a trencar els plantejaments. De llavors ençà només feia de sala de festes. Des del mes d’agost del 2013, la ara ja històrica sala Las Vegas ha passat a dir-se Flamingo Auditòrium; està gestionada per l’empresa Art Agencia & Events, SL  potenciant els balls de saló dels diumenges i programant també actuacions de relleu.

Fins la setmana vinent amb:

De Maddox, Tiffany’s i Paladium, al Savoy i Marinada