Sota la buguenvíl·lia

Abans de fer cinc cèntims del Night Club Savoy de Palamós i del seu artífex, Josep Gabarró, hi ha quelcom a  dir sobre aquesta foto al costat d’aquestes ratlles. Perquè en parlar de la discoteca Maddox, en el capítol anterior, resulta que em va quedar “al calaix”.  I és que el conjunt Els Vampirs que des del 1966 amb l’entrada al grup del mestre Joan Xicoira es va professionalitzar del tot, la fotografia promocional la van fer, precisament, a la discoteca Maddox de Platja d’Aro. Era l’any 1970-1971. Els seus integrants els podem identificar, d’esquerra a dreta i de dalt a baix: Joan Xicoira, de Palafrugell; Francesc Mas, de Sant Feliu de Guíxols; Joan Ponsatí, de Begur; Lluis Font, de Girona, i Agustí Ponsatí, de Begur.

I, ves per on, resulta que també m’havia deixat una altra foto de la història musical, post naixement Beatles, de les nostres contrades: la de Els Sherpas de Sant Feliu de Guíxols. Però bé, d’aquesta manera podem veure que un dels integrants d’aquell grup “ye-ye” ganxó de mitjans de 1960, en Francesc Mas (el tercer començant per l’esquerra), uns sis anys després va formar part de Els Vampirs.

El Night Club Savoy

En aquella dècada de 1960, a Palamós, les sales de ball obertes tot l’any eren el Savoy i el Marinada. A l’estiu s’hi afegia, a la zona preferent de l’Arbreda, un enorme envelat que amb el nom de La Arboleda, va acollir els millors artistes d’aquells anys i del 1970. Val a dir, pel que fa a la gestió de l'”Arboleda”, que en diferents moments la van gestionar dos personatges de gran relleu empresarial del món de l’espectacle: Josep Gabarró i Salvador Pinilla. Bé, si no ho tinc mal entès, en Pepe del Savoy va ser només un estiu que va portar la gestió d’aquell mític envalat, actuant-hi artistes com Julio Iglesias, Antonio Machín, Dúo Dunàmico, Joan Manuel Serrat o Antonio Molina… L'”Arboleda” va ser molt important per ajudar promocionar la vila “paradís de la vela”.

Entre Gabarró i Pinilla hi havia una gran rivalitat pels seus locals Savoy i Marinada. Ambdós volien tenir el bo i millor tant dels ballets de flamenc, com dels artistes més coneguts o les millors formacions musicals. Això, en època estiuenca. A l’hivern el Savoy, els diumenges a la tarda-vespre (fins per allà les 10 de la nit, màxim) era pels més joves ballar, escoltar música, conèixer i relacionar-se amb joventut d’arreu els voltants de Palamós, i fins i tot per enamorar-se i sortir-ne parelles. En canvi el Marinada, era per joves ja una mica fets, o el que llavors se’n deia “solters madurs”.

Però avui toca que expliqui alguna cosa més del Savoy i d’en Pepe del qual, per cert, resulta que en demanar a la família si em podien facilitar alguna fotografia de la pista de ball, també em van fer a mans un treball de recerca molt acurat que fa uns anys va redactar una néta de Josep Gabarró, la Mireia Gabarró Olivés. Davant una troballa com aquesta, els vaig demanar permís per, més endavant, si em permetien dedicar un capítol o dos a Josep Gabarró, en Pepe del Savoy, atesa l’amplia informació engrunada però sobretot, pel carisma i una història molt maca per explicar d’aquest perico que l’any 1959 va rellançar el pati musical que hi havia al costat del cinema Carmen convertint-lo en un night club de referència de la Costa Brava i essent mirall per d’altres que s’anirian estrenant al mateix temps o una mica més tard.

Tot va començar un bon dia quan Josep Gabarró (llavors vivia al barri de Gràcia de Barcelona), consultant els anuncis del diari La Vanguardia llegia que en un poble al bell mig de la Costa Brava “Se traspasa bodega con patio interior para pista de baile. Interesados dirigirse a Pasteleria Alsina de la calle General Mola, en Palamós (Gerona)”. De seguida ho va veure clar: a 120 quilòmetres cap el nord, a Palamós, a mig camí de l’Europa somiada, del progrés i de la innovació, en plena Costa Brava…

Resultat, el maig del 1959, en Pepe i família es traslladaven a Palamós, després que uns dies abans hagués arribat  a un acord pel traspàs amb l’Alsina que era qui havia regentat fins llavors el local que comptava amb un pati on s’hi feia ball amb una gramola. En Pepe, una vegada pagat el traspàs, cada mes pagava 250 pessetes de lloguer a la propietària Carme Matas.

Després de fortes inversions i una gran remodelació del local i cobrir la zona del pati per adequar el Savoy al nivell que Gabarró creia havia de tenir el seu night club, a partir de la festa major de Palamós de l’any 1961, va començar a organitzar espectacles a la sala i ben aviat va ser reconeguda tant per l’actuació d’artistes famosos com de prestigi: de Xavier Cugat a la Conxa Velasco, passant pels ballarins Antonio Gades, la Chunga, o Antonio Amaya. El cas és que l’animació nocturna palamosina era coneguda arreu. Era l’època del que es coneix com el boom turístic de la Costa Brava. Va ser quan, l’any 1965, la vila de Palamós va obtenir el Premio Nacional de Turismo.

Amb tot, l’any 1987 Platja d’Aro s’havia tornat a imposar amb l’obertura de nous locals o de remodelats. Novament la veïna població es convertia en el lloc preferit per la joventut i el night club Savoy va tancar portes. El 1979 el Teatre Carmen ja havia estat enderrocat i, en un dels pisos del nou espai, el 1983 s’hi va instal·lar Ràdio Costa Brava una de les principals emissores de la desapareguda Cadena 13. Si bé havia assistit a funcions de teatre o de cinema al Teatre Carmen i ballat a la sala del Night Club Savoy, durant dos o tres anys vaig fer un programa de ràdio des de l’emissora ubicada a les Galeries Carme del carrer Didac Garrell, els dijous a la nit: “De Blanes a Portbou, el programa debat de la Costa Brava”. Vells i bells records de quan els cotxes de la Sarfa eren imprescindibles per fer el trajecte de Palafrugell a Palamós i a l’inrevés, per poder anar, els més joves, a ballar al Savoy. Vells i bells records de l’època daurada del Teatre Carmen i després, de la feina radiofònica feta a Ràdio Costa Brava.

En Josep Gabarró, Pepe del Savoy, és un ferm soci de l’Espanyol. Un periquito de soca-rel que l’any 1970 en la tornada de veure com el seu equip baixava a segona divisió després d’un transcendental partit al camp del Màlaga, en Pepe, que havia fet el trajecte amb el seu Seat 1400, amb un recorregut de dos mil quatre-cents quilòmetres (1.200+1.200) va prometre que si retornaven a primera divisió l’any següent, faria un carnet de per vida a tots els jugadors i tècnics per poder menjar i beure al seu establiment. L’Espanyol va tornar a la primera divisió la temporada següent, i en Pepe va complir com un Pepe lliurant a tots els integrants de la plantilla, entrenador i tècnics, el carnet promès. El va lliurar en el decurs d’un partit a l’històric estadi de Sarrià. Més endavant, diferents integrants d’aquella efemèride futbolística va fer acte de presència a Palamós, gaudint de la invitació d’en Josep Gabarró, en Pepe del Savoy.

Fins la setmana vinent amb:

Els Vampirs i el 1963 palafrugellenc