Sota la buguenvíl·lia

Tot escoltant la música dEls Vampirs revival d’un CD  enregistrat en directe a Els Ametllers (Palafrugell) el 29 d’agost del 2009, me s’ajunten records, bonics i inoblidables records, de tres dècades inesborrables (1960-1970 i 1980).

El cas és que em poso davant l’ordinador sense deixar que soni la música de l’històric conjunt palafrugellenc, per intentar explicar com va néixer i evolucionà tot fent també pinzellada a l’entorn del panorama musical en aquesta ocasió tocant Palafrugell.

Tots tenim la nostra banda sonora d’èpoques viscudes en les quals s’hi apleguen les emocions del moment en què ens trasllada. És el que té de màgic la música, que una mateixa melodia o un grup determinat, a cadascun de nosaltres ens transporta a records particulars i ens la fa sentir nostra quan, en realitat, la música és compartida, universal, per més que cadascú se la pugui fer seva o sentint-la com a seva.

A primers de 1960 les cançons pop-rock en català “no existien”. Només es podien taral·lejar les que “des de la meseta” consideraven del “folclore catalán” o de bressol. Tenint en compte que, segons quines, només es podien cantar “d’amagat” o posteriorment arribar a l’escenari, si en alguna ocasió se’ls feia un gol pel mig les cames a la fosca censura franquista. I no fa pas falta nomenar quines podien ser. Això vol dir que en fer repàs a un temps que la música anglosaxona s’anava imposant a la chanson francesa que per tradició cultural tallava el bacallà a nivell internacional, o a les melodies italianes, els grups musicals joves del nostre País o de l’Estat Espanyol en feien la versió en castellà dels temes de Shadows, Beatles, Stones, Animals, Jerry Lee Lewis, Presley… I alguns, com Els Vampirs, les interpretaven en la versió original i sabent perfectament el què cantaven. Ara bé, gràcies al popular conjunt barceloní Los Mustang, la major part de la joventut podia saber què deien les lletres de les cançons de The Beatles, per exemple. Eren els temps que Los Sirex, Brincos, Lone Star, Pekenikes, o Relámpagos, i un principiant roquer anomenat Miguel Rios, sobresortien en el panorama musical espanyol. Era, quan a l’Estat Espanyol només hi havia un canal de televisió, el de TVE, i en blanc i negre.

La influència dels Shadows

The Shadows que el 1960 amb Apache havia assolit estar en el rànquing de discos més venuts del Regne Unit, consolidava la seva carrera musical amb Man of Mystery (número 5) el 1960; F.B.I (número 6), Frightened City (número 3), Kon Tiki (número 1), The Savage (número 10) principals temes del 1961; i el 1962 triomfaven amb Wonderful Land (número 1), Guitar Tango (número 4), i Dance On (número 1), arribant al 1963 amb Foot Tapper (número 1), Atlantis (número 2) i Shindig (número 6).

Va ser precisament emmirallant-se amb The Shadows que un grup de joves palafrugellencs (Frederic Sirés, Lluís Ribas, Albert Fontfreda i Pere Moret) l’any 1963 iniciaven el seu recorregut musical donant molta importància a la melodia, sense deixar de banda el que llavors es coneixia de manera popular com a música “ye-ye”. Tot i no interpretar temes propis, Els Vampirs van crear un estil molt particular adquirint una personalitat pròpia i de prestigi, en l’àmbit del que era la música moderna. Estil i personalitat que ha perdurat en el temps atès que amb el seu revival, i tot i que es troben per matar el cuc, quan la seva situació particular els hi ho permet, de manera puntual tot complimentant alguna petició, tornen pujar a l’escenari. Una important quantitat de seguidors que arrosseguen, els hi ho agraeixen.

Jackie Hitchcock, la parenta d’Alfred Hitchcok

Seduïts doncs, per la música del grup anglès que el 1958 havia començat formant part dels músics que acompanyaven Cliff Richard en les seves actuacions fins que se’n van independitzar el 1959 i que amb Apache de Jerry Lordan, el 1960 convertirien la seva versió en un inoblidable clàssic, Sirés, Ribas, Fontfreda i Moret es divertien assajant al soterrani de la casa del mestre Sirés, l’autor de La gavina, i pare del que seria l’artífex que l’any 1963 nasquessin Els Vampirs.

Resulta que en Frederic Sirés feia dies que, allà al Marinada de Palamós, es quedava embadalit amb la música d’un pianista alemany que feia jazz. En Mike, el pianista alemany contractat per en Pinilla, l’amo del night club palamosí, alternava amb les actuacions de les diferents formacions musicals que sovintejaven la tarda i capvespre dels diumenges. Aquella admiració i el pensar que plegats podien passar-ho bé fent música, va impulsar a Frederic júnior demanar-li per tocar plegats. Van decidir trobar-se al soterrani de can Sirés. En Frederic en aquell llavors tocava la bateria com a instrument principal, i ja els tens que improvisaven o tocaven temes amb els quals es podien recrear. Al cap de poc van veure que havien de créixer augmentant els instrumentistes. Va ser llavors quan en Sirés es va posar en contacte amb en Lluís Ribas, i junts, van anar a buscar l’Albert Fontfreda i en Pere Moret. En Sirés deixava la bateria a Ribas, i agafava la guitarra baixa; en Fontfreda es convertia en cantant i guitarra rítmica, en Moret es feia amb la guitarra solista i en Mike continuava amb el piano.

Extret d’un film de Marilyn Monroe, Clark Gable i Montgomery Cliff, el nom d’aquell nou grup seria The Misfits Quintet. Davant la forta insistència d’un dels amos de La Raqueta de Tamariu, en Geroni Ortíz que els havia sentit en assajos, van accedir per actuar-hi en la primeria de l’estiu del 1963. Vam fer un debut precipitat, recorda sempre Sirés, perquè no estàvem preparats. Al cap d’un mes però, per anar-se foguejant dalt l’escenari, formen part d’un cartell improvisat d’un espectacle que algú es va treure de la mànega, anomenat “Carrousel Español” portat a terme a la sala del teatre-cinema del Casino de Begur. Era l’inici d’una llarga (tres dècades més una de revival) carrera musical “vampiresca”.

Amb tot, tan el nom de Misfits com el quintet, va durar ben poc més atès que Mike, el pianista alemany, va acabar el contracte per tocar al Marinada i se’n va tornar al seu país. Per tant, només quedaven els quatre palafrugellencs, i calia renovar la imatge. D’altra banda, a més a més de ja no ser quintet, el nom de Misfits sempre es feia feixuc a l’hora de pronunciar-lo els presentadors de l’època, i va ser llavors quan van escollir el de Els Vampirs, però pronunciant-se sempre com si la a portés accent obert. El motiu era per la sonoritat de l’accent anglès que li donava Jackie Hitchcok cada vegada que pronunciava Vampirs. Jackie estava emparentada amb el famós i prestigiós cineasta Alfred Hitchcok (el pare de la Jackie era un cosí del director i productor cinematogràfic); està casada amb el palafrugellenc Ernest Bisbe, i ambdós regentaven l’Hotel Cavallers situat al centre de la vila del peix fregit. Eren (i són) amics dels components del conjunt a part que, en diverses ocasions, Els Vampirs van actuar al Night Club Cavallers, propietat del matrimoni, un local habilitat al que era el soterrani de l’edifici de cal Bisbe. El cas és que sense que mai hagi quedat escrit com s’ha de pronunciar Vampirs, però si passant de boca en boca d’arreu, la gent de l’època sempre n’ha dit Els Vàmpirs. De tota manera, i seguint l’argument pràctic d’en Lluís Ribas: Jo escric Els Vàmpirs amb l’accent perquè trobo que és la manera més eficaç de solucionar el problema de la pronunciació sense haver de donar explicacions cada vegada.

Hi estic d’acord i per tant a partir d’ara mateix a per tot on hagi de sortir el nom del mític conjunt palafrugellenc, l’escriuré accentuant la a. I és que encara queden algunes coses per explicar dEls Vàmpirs!

I per a tots els seguidors del grup, o dels joves curiosos que vulguin saber quins eren els temes dels quals en feien la seva particular versió, el bateria vàmpir Lluís Ribas em diu: els usuaris de Spotify poden escoltar les gravacions originals que varen servir de model als Vàmpirs (ja saps que de partitures en fèiem servir poques) per confeccionar i  interpretar el repertori de la meva etapa (63-67) i també del revival recent.

Per tant, usuaris de l’Spotify, si voleu o ho creieu oportú, podeu enganxar al buscador (finestreta a dalt a l’esquerra) de Spotify el codi següent: spotify:user:pericay:playlist:49AmsBmuGO4TydpQcCkLvY 

A la fotografia sobre aquestes ratlles es pot veure, a l’esquerra, amb un guàrdia “urbanU” fent cantonada, la façana de l’Hotel Cavallers. Era, quan pel bell mig dels carrers de la muralla (i extraradi), de quan en quan hi passava algun cotxe i els vespres, després de sopar, els veïns encara podien parar la fresca tot fent la xerrada i la mainada jugar sense que els pares haguessin de patir per por que els vailets fóssim esclafats per cap vehicle. I és que en aquelles hores de “nit” (entre 10 i 11), es pot dir que les poques quatre rodes que hi havia en un municipi de llavors poc més d’uns dotze mil habitants, quedaven aparcades.

Fins la setmana vinent amb:

Passejada per les discoteques palafrugellenques